Diumenge 3 de Pasqua - 18 d'abril

Fets 5:27-32; 40-41.

Aquests versets situen la jove església cristiana en el context habitual en que es desenvolupaba. D’una banda la força de l’Esperit per proclamar el missatge que no podian callar; d’altre banda les consequències que aixó els hi comportaba, que era la persecució de les autoritats civils i religioses.

No era el primer cop que els portaben devant el Sanedrí, per això els seus membres no entenen perquè els apòstols continuen parlant del Crist malgrat les amenaces: “us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina” (28). La resposta dels apòstols es clara; “Cal obeir Déu abans que els homes” (29). És una qüestió de convicció i d’obediència. El missatge que tenien era la seva convicció profunda, havien experimentat la realitat del perdó de Déu, la salvació, l’amor de Déu, esperàben el compliment de les promeses de Jesús; la vida eterna. Però alhora, la obediencia al manament del Senyor de portar l’Evangeli fins a l’últim de la terra, és el que no els feia callar. Davant la sorpresa i les amenaces dels governants, la resposat dels cristians va ser la fermesa i aprofitar tota oportunitat per ser testimonis del Crist (30-32).

Un altre cop l’amenaça; primer els assotan i després els exigiesen que no parlin més en el nom de Jesús (40). Però, lluny d’escoltar les amenaces i enfonçarse, surten del Sanedrí “joiosos per haver estat considerats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom” (41). Com és posible estar joiosos després de partir càstics físics? Penso que, potser, recordaven les paraules del Mestre al Sermó de la Muntanya quan, al final de les benaventurances, els digué: “Felinos vosaltres, quan us insultin, us persegueixin, i quan malparlin falsament de vosaltres, per causa meva. Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa e el cel…” (Mateu 5:11,12).

Tot aixó em porta a la reflexió. Som l’església, avui, i els cristians, un model de proclamació del missatge de Jesús en el nostre món?. Estem dispossats a obeïr?. Com són les nostres conviccions?. Estem dispossats a patir per Jesús?.

Aquestes son preguntes que ens han d’ajudar a cercar una vida cristiana que sigui digna del Crist. És cert que vivim altres temps, altres modes, però la persona i el missatge de Jesucrist és el mateix, i serà el mateix, fins el final dels temps.

Que la força de l’Esperit Sant estigui amb tots nosaltres!


Manel Rodríguez
Pastor evangèlic a Vilanova i la Geltrú

Comentaris