Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor - 4 d'abril
Lc 24, 1-12
Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?
El matí de Pasqua els deixebles estaven desconcertats i no es creuen l’anunci de les dones que havien rebut la bona nova de la resurrecció de Jesús per part dels àngels (v. 11). La tomba estava buida. Jesús és confessat amb el títol de Senyor (v. 3), el títol que els primers cristians empraven per parlar de la seva presència a l’Església i en el món. També se l’anomena “el qui viu” (v. 5), que a l’AT fa referència a Déu. Lluc posa les dones com a primers testimonis del missatge pasqual. Vol posar així de relleu, com altres vegades, la seva funció en l’Església i en el món, ben al contrari dels deixebles que de bones a primeres no s’acaben de creure que Jesús ha ressuscitat. Pere s’aboca dins el sepulcre i constata que era buit. Està estranyat del que ha passat però encara no creu ben bé. La tomba buida no és una prova de la resurrecció sinó més aviat és un interrogant que només trobarà resposta en l’experiència del trobament amb Jesús ressuscitat.
Val a notar, doncs, que és propi de Lluc la no insistència en la tomba buida i l’especificar la paraula de Jesús que esdevé un inici de fe (vv. 7-8; cf. 9,22) i la incredulitat dels deixebles (vv.10-11). Segons Lluc el camí que s’ofereix a cada deixeble per trobar-se amb Jesús és la litúrgia de la Paraula i l’eucaristia (24,25-32.44-47): és quan els deixebles d’Emmaús passen de la di-missió (marxen de la comunitat perquè no creuen) a la missió.
La resurrecció de Crist és l’esdeveniment fundant de la nostra fe, fonament de la nostra pròpia resurrecció i promesa de vida eterna. No oblidem, doncs, que aquesta resurrecció de Crist és, alhora, el punt de partida per viure amb un dinamisme nou, vivint d’una manera renovada. Hem de viure “ressuscitant”, fent créixer en nosaltres la vida, tot il·luminant la nostra existència amb una llum nova, amb capacitat d’estimar més i de crear vida. Que Jesús ressuscitat, el Crist, ens doni el seu Xalom pasqual i passem de formar part d’una comunitat covarda, tancada per por dels jueus, del que ens envolta, a ser uns portadors de Bona Notícia arreu. Transformats en deixebles del Senyor ressuscitat.
Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?
El matí de Pasqua els deixebles estaven desconcertats i no es creuen l’anunci de les dones que havien rebut la bona nova de la resurrecció de Jesús per part dels àngels (v. 11). La tomba estava buida. Jesús és confessat amb el títol de Senyor (v. 3), el títol que els primers cristians empraven per parlar de la seva presència a l’Església i en el món. També se l’anomena “el qui viu” (v. 5), que a l’AT fa referència a Déu. Lluc posa les dones com a primers testimonis del missatge pasqual. Vol posar així de relleu, com altres vegades, la seva funció en l’Església i en el món, ben al contrari dels deixebles que de bones a primeres no s’acaben de creure que Jesús ha ressuscitat. Pere s’aboca dins el sepulcre i constata que era buit. Està estranyat del que ha passat però encara no creu ben bé. La tomba buida no és una prova de la resurrecció sinó més aviat és un interrogant que només trobarà resposta en l’experiència del trobament amb Jesús ressuscitat.
Val a notar, doncs, que és propi de Lluc la no insistència en la tomba buida i l’especificar la paraula de Jesús que esdevé un inici de fe (vv. 7-8; cf. 9,22) i la incredulitat dels deixebles (vv.10-11). Segons Lluc el camí que s’ofereix a cada deixeble per trobar-se amb Jesús és la litúrgia de la Paraula i l’eucaristia (24,25-32.44-47): és quan els deixebles d’Emmaús passen de la di-missió (marxen de la comunitat perquè no creuen) a la missió.
La resurrecció de Crist és l’esdeveniment fundant de la nostra fe, fonament de la nostra pròpia resurrecció i promesa de vida eterna. No oblidem, doncs, que aquesta resurrecció de Crist és, alhora, el punt de partida per viure amb un dinamisme nou, vivint d’una manera renovada. Hem de viure “ressuscitant”, fent créixer en nosaltres la vida, tot il·luminant la nostra existència amb una llum nova, amb capacitat d’estimar més i de crear vida. Que Jesús ressuscitat, el Crist, ens doni el seu Xalom pasqual i passem de formar part d’una comunitat covarda, tancada per por dels jueus, del que ens envolta, a ser uns portadors de Bona Notícia arreu. Transformats en deixebles del Senyor ressuscitat.
Ignasi Ricart
Sacerdot claretià. Biblista
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada