Diumenge de Pentecosta - 23 de maig - Primera lectura
Fets dels Apòstols 2, 1 – 11.
Per Pentecosta, Jerusalem s’omplia de gent vinguda de molts indrets del món. No solament de jueus procedents d’arreu, sinó també d’altres persones que hi anaven per diversos motius: comerciants, familiars de la gent del país, o simplement curiosos o interessats a assistir a uns actes plens d’alegria i de festa. Aquesta festa, la dels cinquanta dies després del diumenge de Pasqua, per als jueus era, o havia de ser, la festivitat de l’agraïment. Era la celebració de la primera collita de blat, de la primícia del fruit de la terra, quan la falç segava les messes per al manteniment de la comunitat d’homes i dones en la nova terra promesa a Abraham. (Deuteronomi 16, 8 – 12)
Fa uns dos mil anys, aquest és el dia que Déu va escollir per manifestar de manera poderosa, i amb milers de testimonis que ho podran confirmar allà on tornaran després de la breu estada a Jerusalem, la vinguda del seu Esperit. I en aquesta data assenyalada s’acompleix la promesa del Crist als creients, quan els havia dit que el Defensor vindria per conduir-los a la veritat sencera (Joan 16, 4 – 15). L’Esperit Sant es manifesta sobre els deixebles i sobre unes altres persones que es trobaven en la mateixa casa, en actitud de recolliment, en comunió... La presència de l’Esperit davalla, enmig d’una manifestació de poder, i unes llengües com si fossin de foc es posen sobre cada un d’ells. Aleshores arriba el gran moment que Jesús els havia promès: “Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’esperit els concedia d’expressar-se.”
La plenitud de l’Esperit en els creients, tot i ser una manifestació que afecta moltes persones, no deixa de ser un acte restringit, i solament adreçat a aquells que esperaven la promesa de Jesús. L’altre, el de la manifestació del vent que va omplir la casa i del fenomen de sentir uns que parlaven en totes i cadascuna de les llengües de la gent estrangera que en aquells dies residien a Jerusalem, serà un fet insòlit que s’escamparà per tots els vastos territoris de l’Imperi romà i, amb el temps, obrirà portes a l’evangelització. Les llengües de foc seran heralds de la Bona Nova que serà anunciada.
La nostra pregunta és, avui dia, en el segle XXI de l’era cristiana, ¿tenim la llengua de foc per anunciar la salvació, que només es troba en Crist Jesús, a tants i tants veïns i coneguts nostres que viuen sense Déu i sense esperança?
Per Pentecosta, Jerusalem s’omplia de gent vinguda de molts indrets del món. No solament de jueus procedents d’arreu, sinó també d’altres persones que hi anaven per diversos motius: comerciants, familiars de la gent del país, o simplement curiosos o interessats a assistir a uns actes plens d’alegria i de festa. Aquesta festa, la dels cinquanta dies després del diumenge de Pasqua, per als jueus era, o havia de ser, la festivitat de l’agraïment. Era la celebració de la primera collita de blat, de la primícia del fruit de la terra, quan la falç segava les messes per al manteniment de la comunitat d’homes i dones en la nova terra promesa a Abraham. (Deuteronomi 16, 8 – 12)
Fa uns dos mil anys, aquest és el dia que Déu va escollir per manifestar de manera poderosa, i amb milers de testimonis que ho podran confirmar allà on tornaran després de la breu estada a Jerusalem, la vinguda del seu Esperit. I en aquesta data assenyalada s’acompleix la promesa del Crist als creients, quan els havia dit que el Defensor vindria per conduir-los a la veritat sencera (Joan 16, 4 – 15). L’Esperit Sant es manifesta sobre els deixebles i sobre unes altres persones que es trobaven en la mateixa casa, en actitud de recolliment, en comunió... La presència de l’Esperit davalla, enmig d’una manifestació de poder, i unes llengües com si fossin de foc es posen sobre cada un d’ells. Aleshores arriba el gran moment que Jesús els havia promès: “Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’esperit els concedia d’expressar-se.”
La plenitud de l’Esperit en els creients, tot i ser una manifestació que afecta moltes persones, no deixa de ser un acte restringit, i solament adreçat a aquells que esperaven la promesa de Jesús. L’altre, el de la manifestació del vent que va omplir la casa i del fenomen de sentir uns que parlaven en totes i cadascuna de les llengües de la gent estrangera que en aquells dies residien a Jerusalem, serà un fet insòlit que s’escamparà per tots els vastos territoris de l’Imperi romà i, amb el temps, obrirà portes a l’evangelització. Les llengües de foc seran heralds de la Bona Nova que serà anunciada.
La nostra pregunta és, avui dia, en el segle XXI de l’era cristiana, ¿tenim la llengua de foc per anunciar la salvació, que només es troba en Crist Jesús, a tants i tants veïns i coneguts nostres que viuen sense Déu i sense esperança?
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada