Diumenge de Pentecosta - 23 de maig - Evangeli

Jn 20, 19-23

Quan el món ens deixa abatuts per la tristesa i el sofriment, tanquem per por les portes del nostre cor. No deixem espai a l’esperança. La fragilitat humana es desvia fàcilment per camins foscos que ens fan oblidar ràpidament la veritat més fonda i clara.

I és, precisament, en aquest amagatall irrespirable, com si fos un sepulcre, on Jesús, per pròpia iniciativa es fa present, ressuscitat. És en la impuresa de les nostres misèries, on el Senyor fa esclatar la victòria de la salvació de Déu. “Pau a vosaltres”. Així ens saluda, així ens acompanya, en el camí de la nova vida, una nova creació, que s’obre per sempre en nosaltres.

“També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. Aquell dia no em fareu cap més pregunta.” (Jn 16, 22-23). Aquesta és la promesa que Jesús fa als seus deixebles, abans de la seva passió. Aquesta és la promesa que ens fa, avui, a nosaltres: l’alegria de ser fills del Pare. Amb Ell, tot és llum i gràcia. En Ell, res no hem de témer. La pau que anuncia el Fill, és signe i preludi de la nostra resurrecció.

I la missió que Jesús va du a terme, és ara la missió que encomana a tot deixeble que vol seguir-lo. La Bona Notícia de l’Evangeli, l’anunci joiós de la reconciliació de Déu amb tota la humanitat reclama una comesa urgent, que és lliurament i servei. L’alè del Senyor, que és el seu propi Esperit, ens és donat, perquè la nostra vida sigui comunió amb Déu i amb el nostre proïsme.



Xavier Artigas, diaca





Comentaris