Diumenge 11 de durant l'any - 13 de juny

Ga 2,16,19-21



Avui i durant uns quants diumenges seguits la litúrgia romana ens ofereix, com a segona lectura, fragments de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia. I en el que llegim avui Pau hi resumeix el contingut essencial de la seva predicació als gàlates: és la fe i no la Llei que salva!
L’èmfasi que hi posa ve motivat perquè els mateixos gàlates que l’havien acollit “com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix” (4,14), ara l’havien decebut completament perquè es deixaven fascinar per uns que els havien dit que, si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès, no es podien salvar; i això volia dir abandonar, fins menysprear, l’eficàcia sobrehumana i única de la creu de Crist.
Més enllà de l’anècdota històrica concreta hem de veure-hi una temàtica que mai no ha perdut actualitat. ¿No continua havent-hi el perill que l’aspecte institucional i jurídic de les nostres comunitats eclesials, o el mer compliment d’alguns preceptes, ens faci sentir ja prou segurs de la salvació, cofois i tot d’estar en regla amb Déu? El deixeble de Jesús no pot pretendre merèixer la salvació gràcies a les obres i a les estructures humanes, carnals, a les obres de la Llei. Seria buidar la mort del Crist del seu sentit i del seu valor. “Per als qui viuen en Jesucrist (…) només compta la fe que actua per l’amor” (5,6).




P. Jordi Castanyer
Monjo de Montserrat

Comentaris