Diumenge 19 de durant l'any - 8 d'agost
LA NOSTRA RIQUESA
Les paraules de les sagrades Escriptures sempre transmeten força, novetat, contundència. Són paraules sàvies, riques d’experiència de Déu i d’humanitat, riques d’història, de fe, riques de relació entre l’home i el Déu que el salva, a través del seu Fill, Jesucrist, per la força del seu Esperit Sant.
Sigui quin sigui el moment que ens toqui de viure, el missatge de l’evangeli ens ofereix la possibilitat de créixer, de madurar, d’acostar-nos al Déu Trinitat, el Déu-Amor, que estima tots els homes i dones de la terra.
En aquesta ocasió les lectures de la Paraula de Déu d’aquest diumenge estival ens conviden a fer, un cop més, un pas ferm en la confiança entregada, despresa, madura i conscient en Déu el Pare, per tal d’acostar-nos a la plenitud de la única riquesa capaç de satisfer-nos infinitament: la seva presència, la seva amistat, el seu Regne.
En aquest moment de la història present, marcat per tantes crisis, i segurament, la crisi econòmica és la més citada, però no és tant sols la única. Llegint i escoltant els fragments d’aquest diumenge, i concretament el de l’evangeli llucà, ens arriba amb facilitat la urgència i la sensació d’anar al que és essencial en les nostres vides, de deixar els romanços i les superficialitats, les anècdotes i els detalls insignificants, per centrar-nos en el que és bàsic i fonamental. I aquí no s’hi val subjectivisme i parcialitat: estar sempre disponibles, tenir els llums encesos (Lc 12,35 les traduccions sempre són múltiples).
La referència personal i comunitària a la disponibilitat, així com la constància de la pregària feta llum, com a referència per a molts que cerquen, són la concreció un cop més del que el Senyor demana al seu poble, i del testimoni que nosaltres mateixos com a cristians podem, i hem d’oferir, com el veritable tresor de la nostra riquesa.
L’assemblea reunida, en nom del Senyor, és anunci i presència del Déu que crea, que estima, que salva: la nostra veritable riquesa. Ell sempre està disponible a l’escolta, sempre és llum per als qui el cerquem amb humilitat de cor, amb pregària confiada.
Una drecera, ben clara i planera vers la unitat, se’ns presentaria davant nostre si disponibilitat i pregària fossin constants en la nostra vida. Que la nostra riquesa, sigui no només nostra, sinó la de molts, la de tots, tal com el bon Déu vol. Que el Regne del Pare sigui realitat en el nostre present, però també projecte de vida. Millor encara, que la nostra vida resti oberta a l’acollida del Regne que va arribant i que va manifestant-se en la nostra història.
Mn. Daniel Palau
Les paraules de les sagrades Escriptures sempre transmeten força, novetat, contundència. Són paraules sàvies, riques d’experiència de Déu i d’humanitat, riques d’història, de fe, riques de relació entre l’home i el Déu que el salva, a través del seu Fill, Jesucrist, per la força del seu Esperit Sant.
Sigui quin sigui el moment que ens toqui de viure, el missatge de l’evangeli ens ofereix la possibilitat de créixer, de madurar, d’acostar-nos al Déu Trinitat, el Déu-Amor, que estima tots els homes i dones de la terra.
En aquesta ocasió les lectures de la Paraula de Déu d’aquest diumenge estival ens conviden a fer, un cop més, un pas ferm en la confiança entregada, despresa, madura i conscient en Déu el Pare, per tal d’acostar-nos a la plenitud de la única riquesa capaç de satisfer-nos infinitament: la seva presència, la seva amistat, el seu Regne.
En aquest moment de la història present, marcat per tantes crisis, i segurament, la crisi econòmica és la més citada, però no és tant sols la única. Llegint i escoltant els fragments d’aquest diumenge, i concretament el de l’evangeli llucà, ens arriba amb facilitat la urgència i la sensació d’anar al que és essencial en les nostres vides, de deixar els romanços i les superficialitats, les anècdotes i els detalls insignificants, per centrar-nos en el que és bàsic i fonamental. I aquí no s’hi val subjectivisme i parcialitat: estar sempre disponibles, tenir els llums encesos (Lc 12,35 les traduccions sempre són múltiples).
La referència personal i comunitària a la disponibilitat, així com la constància de la pregària feta llum, com a referència per a molts que cerquen, són la concreció un cop més del que el Senyor demana al seu poble, i del testimoni que nosaltres mateixos com a cristians podem, i hem d’oferir, com el veritable tresor de la nostra riquesa.
L’assemblea reunida, en nom del Senyor, és anunci i presència del Déu que crea, que estima, que salva: la nostra veritable riquesa. Ell sempre està disponible a l’escolta, sempre és llum per als qui el cerquem amb humilitat de cor, amb pregària confiada.
Una drecera, ben clara i planera vers la unitat, se’ns presentaria davant nostre si disponibilitat i pregària fossin constants en la nostra vida. Que la nostra riquesa, sigui no només nostra, sinó la de molts, la de tots, tal com el bon Déu vol. Que el Regne del Pare sigui realitat en el nostre present, però també projecte de vida. Millor encara, que la nostra vida resti oberta a l’acollida del Regne que va arribant i que va manifestant-se en la nostra història.
Mn. Daniel Palau
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada