Diumenge 1 d'Advent - 28 de novembre

Dues són les vingudes del Crist que marquen la cronologia del món: la primera la celebrem en les

festes de Nadal, i la segona posarà punt final a la història de la humanitat, quan el Fill de Déu vindrà a judicar l'Univers. Entre elles es desenvolupa la nostra vida aquí a la terra, mentre anem a l'encontre del Senyor.

Les paraules de Jesús ens indiquen que la vida terrenal és un signe i un preludi de la vida plenament feliç que som cridats a viure en el Regne de Déu; ara bé, també ens mostren el risc de perdre aquesta vida si no vivim amb una actitud vigilant i positiva. La nostra època s'assembla «als dies de Noè»: El Regne de Déu ve a nosaltres, i nosaltres l'hem d'acollir amb esperança i bona disposició; tanmateix, ¡hi ha tants que viuen despreocupats i no fan cas als avisos de Jesús! Per la nostra manera de viure, pels criteris que ens regeixen i pels valors que ens fonamenten, els cristians podem ser incompresos o ens poden prendre per bojos, però la veritable bogeria és viure inconscientment i no adonar-se del perill de no arribar a la meta de la nostra existència i perdre per sempre la vida eterna. Ens diu Jesús que «si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat» per indicar dos estils diferents de viure: un hi arribarà, l'altre no.

Jesucrist ens convida a vetllar, però malauradament hi ha molts factors que actuen com a narcòtics: el materialisme que cerca resultats immediats, la comoditat i el plaer personal a tota costa, la llei del mínim esforç, determinades modes en el pensar, en l'actuar, en el parlar i en el vestir, la relaxació moral, la preocupació per satisfer els propis instints o capritxos, el desànim davant les dificultats… elements tots que ens poden fer oblidar el nostre destí i el camí que hi porta. En aquest Advent que comença, desempalleguem-nos d'aquests narcòtics i revestim-nos del Crist per viure segons l'Evangeli.

Mn. Joaquim Meseguer