Diumenge 34 de durant l'any - Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 21 de novembre

Evangeli de Lluc 23, 35 – 43.

Em veig incapaç de fer un breu comentari d’aquests nou versicles que corresponen a l’evangeli d’avui. La crucifixió de nostre Senyor donaria per molts sermons i per moltes pàgines de comentaris. No ho farem aquí; però, i tant!, com ens agradaria fer-ho!

– Trobem que els governants jueus (que no Ponç Pilat) es burlaven de Jesús. “Si és l’escollit de Déu, el Crist, que se salvi ell mateix, ja que va salvar uns altres.” (v. 35)

– També els soldats de l’Imperi, romans o mercenaris jueus, l’escarnien: “Si tu ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix. I s’hi acostaven per oferir-li vinagre.” (v. 36)

– Un rètol, escrit pel governador Ponç Pilat, potser amb to burlesc (o potser no), feia referència a la seva alta dignitat de rei dels jueus (v. 38), cosa que va molestar els principals sacerdots, i volien que el text fos canviat. (Joan 19, 21). El text estava escrit en grec, llatí i hebreu; vet aquí un magnífic exemple del respecte que Roma tenia per les llengües i el culte dels territoris que conquistava... Molts estats, encara amb ínfules de ser un imperi, avui dia n’haurien de copiar l’exemple.

Tot això és la part fosca de la condició humana d’aquells que, per naturalesa, són enemics de Déu. En tot el procés a Jesús, en la mort i esdeveniments posteriors, només trobem dos casos de reconeixement de la majestat i la divinitat de Crist. L’un és el lladre penedit, crucificat al costat de Jesús; l’altre és el centurió que reconeix que aquell home que ha estat clavat a la creu és innocent, i dóna glòria a Déu. El primer, el lladre penedit, sabem que és salvat per la sentència de Crist mateix; sobre el centurió, no ho sabem tan del cert, però tenim una certa presumpció de confiança que sembla que ens indiqui que sí, que fou salvat.

Quants que es pensen que són cristians, perquè van als cultes de la seva església i mai no han confessat que Jesucrist és el seu Salvador. Mireu què diu l’apòstol Pau: “Perquè si confesses amb la boca que Jesús és Senyor, i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, et salvaràs; ja que amb el cor es creu per obtenir la justícia, i amb la boca es confessa per obtenir la salvació.” Romans 10, 9 – 10.

Hi ha un poeta clàssic castellà, frare, que va viure entre els segles XV i XVI, de nom Ambrosio de Montesino, autor d’un poema que és tota una lliçó de doctrina bíblica, del qual destaquem cinc versos que es refereixen a l’obra redemptora de Crist:

“... de mujer virgen nacido
Hombre-Dios siempre quedaste;
nuestra vida separaste,
nuestra muerte destruíste.
¡Gloria a ti, que tal hiciste!





Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica

Comentaris