Diumenge 5 de durant l'any - 6 de febrer

Isa. 58:7-10; 1ª Cor. 2:1-5; Mt. 5:13-16

Aquests tres passatges tenen com a punt comú el nostre testimoniatge com a cristians, com a fills de Déu que volem viure de manera conseqüent la fe que professem.

El text d’Isaïes està en el context de la practica del dejuni. El dejuni és una disciplina personal que un mateix s’imposa per a dedicar un temps especial a la comunió intensa amb el Senyor. Però per molts s’havia convertit en un espectacle per demostrar als altres la realitat de la seva fe. Era un dejuni que feien sense sentir-lo, sense convicció, simplement era un costum que havien adoptat. El Senyor, mitjançant el profeta els recorda la classe de dejuni que Ell desitja. No el que es fa forçat, ni el que es fa de forma rutinària, ni el que es fa perquè els altres et vegin; el dejuni que agrada a Déu és el que surt del cor i que es demostra envers els altres i no envers a un mateix. El dejuni que agrada a Déu és aquell que ens porta a compartir el que tenim amb els que no tenen, a ser hospitalaris (vs. 7). El resultat serà que Déu ens escolta, obre el seu cor, quan acudim a Ell (vs. 9) i el nostre testimoniatge serà efectiu i clar com la llum al migdia (vs. 8, 10). Tot això és ensenyat pel mateix Senyor Jesús al Sermó de la muntanya (Mat. 6:16-18).

Al segon text, a la primera carta als Corintis, l’apòstol Pau parla del testimoniatge de la predicació de l’Evangeli. I ell deixa clar que aquest missatge es fonamenta en l’obra de Jesucrist, la seva mort i la seva resurrecció (vs. 2). El missatge de l’Evangeli, a diferència de tots els missatges humans, no arriba a nosaltres amb saviesa humana, arriba amb el poder de Déu (vs. 5). Per això és un missatge que ens obre el camí a la fe, a una fe autèntica en Jesucrist, qui va morir a la creu pels nostres pecats i va fer possible la nostra reconciliació amb Déu. El mateix apòstol Pau escriu en un altre lloc: “La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l’anunci de la paraula de Crist” (Romans 10:17). Perquè l’Evangeli és el missatge de Déu que ens ensenya el camí de la salvació, hem de ser aquests testimonis fidels i reverents, i alhora, tenir cura de viure’l en tots els moments de la nostra vida.

Així arribem al passatge de l’Evangeli de Mateu. És en el conegut Sermó de la muntanya, on Jesús dóna l’ensenyament més extens i important sobre el Regne de Déu, tot el que és i totes les implicacions que té per els seus seguidors. Jesús demana als seus deixebles que la seva vida sigui com la sal i com la llum. La sal dóna gust (vs. 13) però també té efectes per conservar; així els deixebles de Jesús, mitjançant el nostre testimoniatge som aquesta sal que dóna gust, que conserva, tot el que Déu ha fet en aquest món i per l’esser humà perdut i sense esperança. Però alhora som la llum, una llum posada en un lloc d’alçada, on tothom la veu, perquè aquest mon que viu en la foscor, en les tenebres del pecat, pugui descobrir la llum veritable que il·lumina tothom. La nostra llum no és la més important, la que és important és Jesús, qui va dir: “Jo sóc la llum del món” (Joan 8:12), però nosaltres, els deixebles de Jesús, hem de ser els qui ensenyem la llum veritable, com a testimonis seus que som, la llum que és Jesús.

Déu vulgui que al reflexionar en aquests texts, ens ajudin a ser millors i més fidels testimonis de la seva gràcia.


Pastor Manel Rodríguez
Església Evangèlica Baptista de Vilanova i la Geltrú

Comentaris