Diumenge 2 de Pasqua ( o bé de la Divina Misericòrdia) - 1 de maig

Evangeli de Joan 20, 19 – 31.


La resurrecció del Senyor. Quin esdeveniment tan inesperat! Que ni els seus deixebles, per part dels homes, i tampoc les dones, creien allò que era tan evident als seus ulls: el sepulcre buit. I això és així perquè el pecat de la incredulitat està molt arrelat en el gènere humà, i del qual no se n’escapa la gent religiosa cristiana; i arriba a afectar, fins i tot, aquells que més a prop han estat de Jesús, els qui més vegades han sentit de la seva boca la paraula profètica parlant de la seva mort i resurrecció. Se’ns fa difícil, a nosaltres, de creure el perquè ells no creien? Ni Maria Magdalena, que topa amb ell i no el reconeix! I què n’hem de dir dels dos deixebles d’Emmaús, que no s’adonen que és ell fins que parteix el pa? I ara, Tomàs, pobret Tomàs...!

La incredulitat de Tomàs, aquell que ja ha esdevingut un referent en el parlar de la gent dita cristiana, és tot un personatge. Tots li han explicat la seva respectiva experiència. Ell, però, es manté en la postura d’una incredulitat que la podríem qualificar com de fatxendera, de provocativa... Fixem-nos, doncs, en quina posició tan ridícula es troba quan el Senyor apareix de nou enmig de tothom i, adreçant la mirada i la paraula a Tomàs, el vol convèncer que la incredulitat és una actitud equivocada. Que Tomàs era un creient de debò; d’això, no n’hem de tenir cap dubte. Que caurem moltes vegades en el pecat de Tomàs, en podem estar ben certs. Només ens haurà de preocupar, i molt, que ens quedem sense anar a Jesús a suplicar-li novament perdó per haver dubtat de la seva paraula i, en definitiva, per la nostra incredulitat.

Tomàs sap que Jesús és el seu Senyor i el seu Déu! Cap dubte, per tant, sobre això; cap ombra d’incredulitat sobre la persona excelsa del seu Salvador. Però Tomàs no el coneixia prou encara. I aquest desconeixement de Jesús és a l’arrel de la nostra fe, que no és encara prou gran i ni significativa com un “gra de mostassa”. Podem fer una cosa molt assenyada: llegim cada dia un capítol d’un dels quatre evangelis i, en acabat, comencem per un altre. Arribarem a tenir un coneixement de Jesús com no el tenim ara.



Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica

Comentaris