Diumenge 3 de Pasqua - 8 de maig
Comentari ecumènic a Fets 2, 14. 22b – 33; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35
“Nosaltres esperàvem que ell seria el que hauria alliberat Israel, però ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses”. Aquells deixebles feien camí cap a Emaús tristos, desencisats, incrèduls.... En quin messies de pa-sucat-amb-oli havien cregut! Semblava el messies esperat, però res de res, son de la llarga. Tota aquella història no casava amb les seves esperances imperialistes. Tenien una perspectiva molt mundana del messies i, per extensió, de Déu mateix. De fet se’ls podia fer el mateix retret que Jesús fa a Pere “Fuig d’aquí Satanàs, perquè no veus les coses com com Déu, sinó com els homes” (Mc 8,33). Els deixebles, àdhuc els més amics de Jesús (Pere, Jaume i Joan) es movien per la lògica del poder, també els d’Emaús. En canvi Jesús es movia per la lògica dels servei. I vet-aquí que Jesús es posa a caminar amb ells, com també camina al costat nostre.
"Queda't amb nosaltres que ja es fa tard i el sol comença a declinar". Són bona gent; se senten a gust amb aquell desconegut. No poden permetre que es quedi de nit a la intempèrie. Que es quedi amb ells!. La decisió d’acollir-lo els canviarà la vida. D’ara endavant podran mirar el món amb la mirada de Jesús. Déu no estima més uns que uns altres perquè Déu és amor. La felicitat i el sentit no depenen de l’elecció expressa de Déu, sinó de la resposta humana a Déu-que-m’estima. Els d’Emaús van saber acollir amb generositat.
"El van reconèixer quan partia el pa". L'assemblea eucarística és el lloc on es fa més intensa la presència de Jesús. Ens hi alimenta amb el pa de la Paraula i amb el pa de l’Eucaristia. La taula de la Paraula abrusa el cor i el disposa a la participació en la taula de l’Eucaristia. L’experiència del creient és la mateixa que la dels deixebles d'Emaús. Cada diumenge és Emaús.
"Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem". El reconeixement del Ressuscitat va trabucar totes les expectatives que tenien. El camí d'Emaús, que és desesperança, tristor, por, incredulitat, es converteix en camí a Jerusalem, que és esperança, joia, coratge, fe. Anaven sols i decebuts i tornen contents a compartir amb la comunitat la seva experiència de Jesús. La nostra fe en la resurrecció de Jesús també canvia d'arrel les nostres vides, ens renova i ens rescata de la “manera absurda de viure” de què ens adverteix la carta de Pere (1,18). I, perdonats i renovats, ens impulsa a ésser llevat de la nova humanitat que va emergir del sepulcre, ja buit, aquella nit de Pasqua.
“Nosaltres esperàvem que ell seria el que hauria alliberat Israel, però ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses”. Aquells deixebles feien camí cap a Emaús tristos, desencisats, incrèduls.... En quin messies de pa-sucat-amb-oli havien cregut! Semblava el messies esperat, però res de res, son de la llarga. Tota aquella història no casava amb les seves esperances imperialistes. Tenien una perspectiva molt mundana del messies i, per extensió, de Déu mateix. De fet se’ls podia fer el mateix retret que Jesús fa a Pere “Fuig d’aquí Satanàs, perquè no veus les coses com com Déu, sinó com els homes” (Mc 8,33). Els deixebles, àdhuc els més amics de Jesús (Pere, Jaume i Joan) es movien per la lògica del poder, també els d’Emaús. En canvi Jesús es movia per la lògica dels servei. I vet-aquí que Jesús es posa a caminar amb ells, com també camina al costat nostre.
"Queda't amb nosaltres que ja es fa tard i el sol comença a declinar". Són bona gent; se senten a gust amb aquell desconegut. No poden permetre que es quedi de nit a la intempèrie. Que es quedi amb ells!. La decisió d’acollir-lo els canviarà la vida. D’ara endavant podran mirar el món amb la mirada de Jesús. Déu no estima més uns que uns altres perquè Déu és amor. La felicitat i el sentit no depenen de l’elecció expressa de Déu, sinó de la resposta humana a Déu-que-m’estima. Els d’Emaús van saber acollir amb generositat.
"El van reconèixer quan partia el pa". L'assemblea eucarística és el lloc on es fa més intensa la presència de Jesús. Ens hi alimenta amb el pa de la Paraula i amb el pa de l’Eucaristia. La taula de la Paraula abrusa el cor i el disposa a la participació en la taula de l’Eucaristia. L’experiència del creient és la mateixa que la dels deixebles d'Emaús. Cada diumenge és Emaús.
"Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem". El reconeixement del Ressuscitat va trabucar totes les expectatives que tenien. El camí d'Emaús, que és desesperança, tristor, por, incredulitat, es converteix en camí a Jerusalem, que és esperança, joia, coratge, fe. Anaven sols i decebuts i tornen contents a compartir amb la comunitat la seva experiència de Jesús. La nostra fe en la resurrecció de Jesús també canvia d'arrel les nostres vides, ens renova i ens rescata de la “manera absurda de viure” de què ens adverteix la carta de Pere (1,18). I, perdonats i renovats, ens impulsa a ésser llevat de la nova humanitat que va emergir del sepulcre, ja buit, aquella nit de Pasqua.
Josep Esplugas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada