Diumenge 15 de durant l'any - 10 de juliol

Mateu 13, 1 – 23.

Vet aquí una de les paràboles de Jesús que més polèmica ha causat en el món cristià, del perquè el mateix gra no dóna el mateix fruit si cau o és sembrat en un indret o en un altre. La llavor del sembrador és la Paraula de Déu, i fa efecte allà on ell la posa.

Tot i això pot fer un efecte totalment negatiu si aquesta Paraula, poderosa i eficaç, és menyspreada i exhibida com un ninot de fira per part d’aquells qui en treuen benefici. Mireu què diu Sant Pau d’aquestes persones: “Perquè no som com molts que campen utilitzant la Paraula de Déu, sinó que amb sinceritat, de part de Déu i davant de Déu, parlem en Crist.” 2a. Corintis 2, 17.

Però, vegem quins models de persones ens mostra Jesús: (Caldria llegir els v. del 18 al 23 una altra vegada).
1. Aquelles persones que són terreny d’arran del camí. La llavor que els toca no arribarà a produir espigues. Tenen molts depredadors (les aus) constantment al damunt. I, ens preguntem, per què el sembrador no sembra amb eficàcia, de tal manera que aquella llavor no es perdi?


2. I la llavor que es va sembrar en un pedregar? Ja està bé, la poca traça del sembrador! Quina manera de fer malbé el gra... Aquestes llavors no arribaran a arrelar, i no donaran fruit ni per al qui sembra ni per al qui sega.


3. Ara toca el torn de la que va caure entre cards i esbarzers. Doncs, què hi direm a això? Doncs, allò que hem dit de les altres dues. Els afanys de la vida i les seduccions de les riqueses les ofegaran irremissiblement, i es perdran sense haver produït cap fruit.


4. I les que van caure en bona terra? Terra preparada, adobada, a punt de rebre la llavor que fructifica.

Que cadascú decideixi què és allò que vol ser. Però voldria que us quedéssiu amb aquest pensament: “La bona terra, adobada, sense pedres ni cards ni esbarzers, ni ubicada al costat del camí, abans era igual que totes aquestes altres.”


Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica

Comentaris