Diumenge 1 d'Advent - 27 de novembre
Marc 13, 33 – 37
“Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.” Aquestes paraules les va dir Jesús després d’haver parlat dels senyals que tindran lloc amb motiu de la fi dels temps. En aquell temps els creients patiran una gran persecució, tots els qui són de la fe de Crist. El capítol 13 de l’evangeli de Marc ens mostra una imatge espantosa de com seran els dies de la persecució de l’Església (no parlem d’institucions), és a dir, el cos format per tots els creients que han confiat en Jesús la seva salvació, els qui s’han penedit dels seus pecats i han estat netejats amb la sang de l’anyell de Déu, els qui en aquells dies quedin sobre la Terra. Ho tindran molt malament, i per això el Senyor ens avisa i recomana que estiguem vigilants als esdeveniments que ell va deixar anunciats en els dies de la seva vida humana, perquè ningú no sap el dia ni l’hora en què “serà el començament dels dolors de part.” Mc 13, 8.
Els qui vivim actualment, potser, no arribarem a veure ni a viure en la nostra carn aquella gran devastació que vindrà: i, per tant, seran uns altres els qui la patiran. Tant se val, el cas és perquè Déu haurà tingut la bondat d’estalviar-los uns sofriments horribles. Però, fins i tot per als qui s’hi trobaran hi haurà un alleujament en aquell període: “Per amor als elegits que ell va triar, escurçarà aquells dies.” Mc 13, 20.
La conclusió és que del cert, els qui esperem la segona vinguda del Crist, això s’esdevindrà. Llavors serem transformats, tal com diu l’apòstol Pau a 1a. Corintis, cap. 15. Per tant, cal que per damunt de totes les coses que en el món ens lliguen, i que n’hi ha que hem de complir sense defallir, estiguem vigilants i desperts a allò que és la voluntat de Déu, tenint cura de quina és la vocació a què hem estat cridats. A la carta al Filipencs, l’apòstol ens recomana que “contínuament ens ocupem de la nostra salvació amb temor i respecte, perquè és Déu qui produeix en nosaltres tant la voluntat com l’acció, segons la seva benevolència.” Fil. 2, 12–13. Així que, “atès que som obra de Déu, creats en Crist Jesús”, cal que vetllem i que ens deixem portar per l’Esperit en l’acompliment de “les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.” Efesis 2, 10.
“Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.” Aquestes paraules les va dir Jesús després d’haver parlat dels senyals que tindran lloc amb motiu de la fi dels temps. En aquell temps els creients patiran una gran persecució, tots els qui són de la fe de Crist. El capítol 13 de l’evangeli de Marc ens mostra una imatge espantosa de com seran els dies de la persecució de l’Església (no parlem d’institucions), és a dir, el cos format per tots els creients que han confiat en Jesús la seva salvació, els qui s’han penedit dels seus pecats i han estat netejats amb la sang de l’anyell de Déu, els qui en aquells dies quedin sobre la Terra. Ho tindran molt malament, i per això el Senyor ens avisa i recomana que estiguem vigilants als esdeveniments que ell va deixar anunciats en els dies de la seva vida humana, perquè ningú no sap el dia ni l’hora en què “serà el començament dels dolors de part.” Mc 13, 8.
Els qui vivim actualment, potser, no arribarem a veure ni a viure en la nostra carn aquella gran devastació que vindrà: i, per tant, seran uns altres els qui la patiran. Tant se val, el cas és perquè Déu haurà tingut la bondat d’estalviar-los uns sofriments horribles. Però, fins i tot per als qui s’hi trobaran hi haurà un alleujament en aquell període: “Per amor als elegits que ell va triar, escurçarà aquells dies.” Mc 13, 20.
La conclusió és que del cert, els qui esperem la segona vinguda del Crist, això s’esdevindrà. Llavors serem transformats, tal com diu l’apòstol Pau a 1a. Corintis, cap. 15. Per tant, cal que per damunt de totes les coses que en el món ens lliguen, i que n’hi ha que hem de complir sense defallir, estiguem vigilants i desperts a allò que és la voluntat de Déu, tenint cura de quina és la vocació a què hem estat cridats. A la carta al Filipencs, l’apòstol ens recomana que “contínuament ens ocupem de la nostra salvació amb temor i respecte, perquè és Déu qui produeix en nosaltres tant la voluntat com l’acció, segons la seva benevolència.” Fil. 2, 12–13. Així que, “atès que som obra de Déu, creats en Crist Jesús”, cal que vetllem i que ens deixem portar per l’Esperit en l’acompliment de “les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.” Efesis 2, 10.
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada