Diumenge 33 de durant l'any - 13 d'octubre
Mt 25, 14-30
En la nostra reflexió sobre aquesta paràbola és important que ens centrem en l'actuació del tercer servent, doncs ocupa la major atenció i espai en la paràbola. La seva conducta és diferent a la dels altres servents no se li ocorre una altra cosa que «amagar sota terra» el talent rebut per conservar-ho segur. Quan el senyor arriba, ho condemna com a servent «negligent i mandrós» perquè no ha entès gens. És evident que aquest servent no se sent identificat amb el seu senyor ni amb els seus interessos. En cap moment actua mogut per l'amor, no estima al seu senyor, li té por. Moltes vegades nosaltres actuem com aquest servent, i dediquem els nostres esforços a “conservar”, a mantenir allò en el que creiem. I és cert que hem de viure amb l'herència espiritual que hem rebut; però, alhora, també l'Evangeli ens interpel·la a viure les exigències de Crist. Hem de, amb l'ajuda del Pare, arriscar-nos a construir una Església més fidel a Jesús. Una Església de germans i germanes que vol viure en el dia a dia els valors del regne de Déu. És a dir, viure vides transformades per l'Esperit, experimentar que és possible viure un altre tipus de relacions basades en l'amor, la pau i el perdó. És per això que l'Evangeli ens anima a no “amagar sota terra” el que hem rebut del Pare, tot el contrari, som cridats a compartir-ho amb tots els nostres amics i veïns amb alegria i entusiasme, perquè d'aquesta manera siguem una Església acollidora i inclusiva. Amén.
En la nostra reflexió sobre aquesta paràbola és important que ens centrem en l'actuació del tercer servent, doncs ocupa la major atenció i espai en la paràbola. La seva conducta és diferent a la dels altres servents no se li ocorre una altra cosa que «amagar sota terra» el talent rebut per conservar-ho segur. Quan el senyor arriba, ho condemna com a servent «negligent i mandrós» perquè no ha entès gens. És evident que aquest servent no se sent identificat amb el seu senyor ni amb els seus interessos. En cap moment actua mogut per l'amor, no estima al seu senyor, li té por. Moltes vegades nosaltres actuem com aquest servent, i dediquem els nostres esforços a “conservar”, a mantenir allò en el que creiem. I és cert que hem de viure amb l'herència espiritual que hem rebut; però, alhora, també l'Evangeli ens interpel·la a viure les exigències de Crist. Hem de, amb l'ajuda del Pare, arriscar-nos a construir una Església més fidel a Jesús. Una Església de germans i germanes que vol viure en el dia a dia els valors del regne de Déu. És a dir, viure vides transformades per l'Esperit, experimentar que és possible viure un altre tipus de relacions basades en l'amor, la pau i el perdó. És per això que l'Evangeli ens anima a no “amagar sota terra” el que hem rebut del Pare, tot el contrari, som cridats a compartir-ho amb tots els nostres amics i veïns amb alegria i entusiasme, perquè d'aquesta manera siguem una Església acollidora i inclusiva. Amén.
Germán López-Cortacans
Església Evangélica de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada