Diumenge 4 de durant l'any - 29 de gener

L’autoritat de Jesús.
(Comentari a Mc 1, 21-28)

Ens trobem amb l’evangeli més antic: una composició literària que presenta la vida y l’ensenyament de Jesús en el transcurs d’un sol any y en el context narratiu d’un viatge de Jesús des de Galilea a Jerusalem.
El text evangèlic que tenim al davant és un relat ple de vivacitat i molt suggerent. En només els vint versets que precedeixen el nostre fragment se’ns relata la predicació del Baptista, el baptisme de Jesús, la temptació en el desert, el començament del ministeri a Galilea i la crida dels primers deixebles.
Jesús no espera. Amb els quatre pescadors que el segueixen arriba a Cafarnaüm i entra al lloc públic de reunió: la sinagoga. Fa la homilia amb estil propi, amb autoritat, no com els escribes... Aquesta autoritat, que sorgeix del més profund del seu ésser, és conseqüència directa d’una capacitat d’escolta generadora d’estima i confiança, i de la seva experiència vital enfortida amb la relació íntima amb la font de la seva existència: Aquell que l’envia i al qual anomenarà “Abba”.
Autoritat, no poder; la persona de Jesús desprèn autoritat perquè fa que els altres creixin i siguin autors de si mateixos. El poder s’exerceix amb dominació, anul·lant molt sovint a qui està per sota. L’autoritat que el poble reconeix en Jesús procedeix del fet que ell parla a les persones en nom d’un Déu que vol que cadascú creixi des del fons de sí mateix amb i cap els altres.
I aquesta autoritat, evidentment, és guaridora i alliberadora: és molt més forta que el mal que envaeix a l’home posseït. El miracle sorgeix perquè l’autoritat de Jesús és una força prou capaç de trencar els lligams del mal...
L’evangelista aprofita de manera meravellosa i didàctica aquest fet per mostrar-nos com els dimonis son els primers en descobrir qui és Jesús: mentre els homes es pregunten, els dimonis saben. Però Jesús no els dóna oportunitat: amb la mateixa autoritat, fa callar imperiosament els qui tenen pressa per afirmar que ell és el Fill de Déu. Vol que sigui respectat el secret messiànic. Ell vol revelar el misteri de la seva persona progressivament, per evitar un entusiasme popular que tornaria enganyós el sentit de la seva missió.
La llibertat i la lucidesa que es desprenen de l’autoritat de Jesús el porten a interpretar la llei d’una manera nova: en Esperit i en Veritat. Aquesta llibertat seva davant la llei el portarà a la Creu. Els esperits mediocres de molts que formaven part de l’ordre establert no van poder suportar la desautorització que suposava per a ells la manera trencadora que tenia Jesús d’escoltar, d’estimar i de fer créixer els altres.

Florenci Travé, diaca.