Diumenge 7 de durant l'any - 19 de febrer

Fem un forat al sostre

(Is 43, 18-19, 21-22, 24b-23 + Mc 2,1-12)

A l'evangeli ens trobem amb una colla d'amics que vencen totes les dificultats per portar un paralític davant Jesús. La figura del paralític em porta a pensar en tanta gent que és incapaç d'apropar-se a Jesús, el Crist, i que necessita de la nostra ajuda per trobar-lo.

El camí envers Jesús i envers aquells qui no són capaços d'acollir-lo, però desitgen trobar-se amb Ell, no serà fàcil; ens caldrà vèncer dificultats aparentment insalvables, però cal posar-hi imaginació, esforç, idees aparentment inversemblants, ens cal pujar-nos a la teulada i fer un forat al sostre, per presentar el paralític davant Jesús.

Aquesta és la clau: presentar els altres davant Jesús. A partir d'aquí, Jesús farà la resta: la conversió, l'alliberament, la transformació. A nosaltres ens tocarà continuar fent camí al costat d'aquell que ha estat transformat per Jesús.

Davant aquesta tasca a la que som cridats, podem buscar excuses, podem donar la culpa de l'actual situació de les Esglésies i comunitats cristianes a l'ambient, a la societat, enyorar temps millors,... Déu ens demana que no mirem enrere:

«No recordeu més els fets passats

no penseu en les gestes antigues

Faré una nova gesta, que ja comença a despuntar

No us n'adoneu?» (Is 43, 18-19a)

Nosaltres som els primers que ens hem de deixar transformar per Jesús, perquè ens alliberi de les nostres paràlisis, i poder ser part activa en aquesta nova gesta que ja comença a despuntar: portar l'Evangeli a tots els ambients on vivim; portar els nostres companys, amics, familiars, a la trobada personal, única i irrepetible amb Jesús.

Fem el forat al sostre?

Josep Anton Clua