Diumenge de Pentecosta - 19 de maig
PENTECOSTA
2013
Tenim un
risc : fossilitzar Pentecostès llegint
Fets 1 cada any com a text i no
com narració que es fa vida diària en cada comunitat eclesial per l’acció de l’Esperit
. Com deia sant Serafí de Zarov a Motovilov “tota la vida del cristià no
consisteix en altra cosa que adquirir l’Esperit Sant “ ( potser “adquirir” no
és la millor traducció, la podem substituir per “recepció” ) i rebre l’Esperit Sant és en el quotidià la passió ( passió com projecte i com a
sofriment ) per fer el Bé que és l’ objectiu de tot cristià.
En la
narració de Lluc a Fets 1 hi ha uns elements que no són anecdòtics i que transcendeixen
el seu escenari redaccional ( Lluc n’és mestre d’aquesta dinàmica ) i que són
model per tota recepció de l’Esperit:
-
Voluntat
anti-babèlica emmarcada ( de tot cristià,)
en la festa jueva de Pentecostès ( donació de la Torah ) . l’Esperit,
nova Llei (Amor) que venç la confusió ( enfrontaments ) de les Babels fruits de
les vanitats i vanaglòries que tenen les arrels en el voler ser déus de l’ Adam
que tots portem dins.
-
“ Es trobaven
tots junts en un mateix lloc”. Aquells primers deixebles del Servent ens diuen
que on no hi ha comunitat eclesial visiblement aplegada, compartint pors i
esperances (Fets 1,14) i constants en la pregària, difícilment ( per Déu no hi
ha res d’impossible ) una comunitat fa
lloc en el seu si ( al seu cor ) a
l’Esperit.
-
No posar obstacle
a que l’Esperit s’emporti de cadascú i de la comunitat tot allò que és
fullaraca. L’Esperit és vent impetuós.
No posar obstacle a que
l’Esperit cremi tot allò d’inútil i inconsistent que hi ha en comunitats i
persones. L’Esperit és foc. Que cada Pentecostès sigui “ la foguera de les
vanitats”
-
Adonar-nos que
l’Esperit ens fa parlar un nou llenguatge que tothom entén ( transfons babèlic
del relat) . Un llenguatge de gestos i de paraules,de silencis expressius i de
mirades comprensives i profundament afectuoses, a vegades tristes i a vegades
indignades.
El Senyor
( l’Esperit ) és a la porta i truca (Apoc. 3. 20) a cada comunitat eclesial i a
cada deixeble del Servent. “Mañana le abriremos, respondia / para lo mismo
responder mañana”. Amb tot afecte, oi que Lope de Vega no voldríem que tingués
raó?
Lluís-Anton
Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada