Diumenge de Pentecosta - 19 de maig

PENTECOSTA 2013

Tenim un risc : fossilitzar Pentecostès llegint  Fets 1 cada any com  a text i no com narració que es fa vida diària en cada comunitat eclesial per l’acció de l’Esperit . Com deia sant Serafí de Zarov a Motovilov “tota la vida del cristià no consisteix en altra cosa que adquirir l’Esperit Sant “ ( potser “adquirir” no és la millor traducció, la podem substituir per “recepció” ) i rebre  l’Esperit Sant és en el quotidià  la passió ( passió com projecte i com a sofriment ) per fer el Bé que és l’ objectiu de tot cristià.

En la narració de Lluc a Fets 1 hi ha uns elements que no són anecdòtics i que transcendeixen el seu escenari redaccional ( Lluc n’és mestre d’aquesta dinàmica ) i que són model per tota recepció de l’Esperit:

-       Voluntat anti-babèlica emmarcada ( de tot cristià,)  en la festa jueva de Pentecostès ( donació de la Torah ) . l’Esperit, nova Llei (Amor) que venç la confusió ( enfrontaments ) de les Babels fruits de les vanitats i vanaglòries que tenen les arrels en el voler ser déus de l’ Adam que tots portem dins.

-       “ Es trobaven tots junts en un mateix lloc”. Aquells primers deixebles del Servent ens diuen que on no hi ha comunitat eclesial visiblement aplegada, compartint pors i esperances (Fets 1,14) i constants en la pregària, difícilment ( per Déu no hi ha res d’impossible ) una comunitat  fa lloc en el seu si  ( al seu cor ) a l’Esperit.

-       No posar obstacle a que l’Esperit s’emporti de cadascú i de la comunitat tot allò que és fullaraca. L’Esperit és vent impetuós.

No posar obstacle a que l’Esperit cremi tot allò d’inútil i inconsistent que hi ha en comunitats i persones. L’Esperit és foc. Que cada Pentecostès sigui “ la foguera de les vanitats”

-       Adonar-nos que l’Esperit ens fa parlar un nou llenguatge que tothom entén ( transfons babèlic del relat) . Un llenguatge de gestos i de paraules,de silencis expressius i de mirades comprensives i profundament afectuoses, a vegades tristes i a vegades indignades.

El Senyor ( l’Esperit ) és a la porta i truca (Apoc. 3. 20) a cada comunitat eclesial i a cada deixeble del Servent. “Mañana le abriremos, respondia / para lo mismo responder mañana”. Amb tot afecte, oi que Lope de Vega no voldríem que tingués raó?

Lluís-Anton Armengol