Diumenge 16 de durant l'any - 21 de juliol

Lluc 10,38-42.

El fragment de l’Evangeli de Sant Lluc, ens situa en unes qüestions de molta actualitat: “el recel” i “la queixa”, suscitat entre dues germanes, tant si ho eren de la mateixa família, com si `pertanyien a la mateixa comunitat.

Curiosament, en aquest cas, “recel” i “queixa”, van de la ma de l’acolliment i el treball, com a servei, o allò que tantes vegades en els cursos bíblics, surt en relació amb aquest passatge: “vida contemplativa” i “vida activa”.

Val la pena reconèixer l’ambient que es vivia en aquell context entre Jesús, Marta i Maria, per tal escorcollar-ne, millor, el contingut del diàleg que s’estableix  tant entre Marta i Jesús, com entre Maria i Jesús, i és que l’escorcoll pren encara més força quan aquest fragment de l’Evangeli, la litúrgia ens el situa en el conjunt, del temps de Durant l’Any, dedicats a la crida i al seguiment de Jesús, pels seus deixebles.

Podem afirmar que Marta i Maria són seguidores de Jesús, el coneixen i l’acollien amb profunda amistat. Marta tenia a casa seva, no només a Maria, sinó a un bon amic.

Curiosament Marta desaprova, -dins seu-, l’actitud de Maria, però no li dirigeix cap retret. La queixa va dirigida a Jesús, fent-li veure que, per causa seva, Maria no l’ajudava.

Passa com, a cops, entre els membres d’una comunitat, en lloc de tractar les coses entre ells i posar-hi ordre, es recorre a algú de més amunt, culpabilitzant-lo inclús de la situació que es produeix.

La resposta de Jesús cap a Marta, retorna amarada d’amistat: “Marta, Marta, -repeteix Jesús-, estàs preocupada i neguitosa ...”, però tot valorant la tasca que ella fa, li fa centrar la importància de l’actitud de Maria, per tal que ho posi en consideració. Fixem-nos-hi: “... estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.

L’actitud de servei, no ha de desatendre l’espiritualitat, de la mateixa manera que l’espiritualitat, deixaria de ser-ho, si no va acompanyada d’actituds de servei o, si ho voleu, d’amor cap als altres.

Cal que sapiguem atendre’ns, coneixent-nos i cuidant les nostres relacions interpersonals. La pertinença exclusiva a Crist, com únic Senyor, que és el fonament de la llibertat, és també el fonament de la igualtat cristiana (Rm 14, 7-9; 1Co 3,21-23), cosa que significa l’absència de domini i de privilegis en la comunitat.

Jesús quan ens defineix la seva missió, ens diu que no ha vingut a ser servit, soinó a servir i a estar entre els deixebles com un servidor, i els hi ho manifesta rentant-els-hi els peus, que era una feina pròpia dels esclaus (Jn13, 4-11)

Jesús anomena als seus seguidors més propers “amics” i també “germans”. D’aquest mode, qui exerceix qualsevol responsabilitat, gran o petita, en la comunitat ha d’esforçar-se en ressaltar la igualtat.

L’ensenyament de Jesús va acompanyat d’una mena de força pedagògica que és el seu testimoni, on el reconeixement no depèn dels signes externs, sinó del grau de servei als altres. És la força de l’Esperit Sant. Ara a nosaltres ens pertoca imitar-lo.

Mn. Josep Mª Gómez de Perugia, diaca