Diumenge 32 de durant l'any - 10 de novembre

Lc 20, 27-38

L’evangeli d’avui ens mostra com alguns saduceus (grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l’autoritat de les tradicions orals i d’altres llibres de l’Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels) posen a proba Jesús, Intenten ridiculitzar-lo.

Els saduceus no creien en la resurrecció i per consegüent plantegen a Jesús un parany posant com a excusa la Llei de Moisès.

Els saduceus eren un grup ben considerat dins la societat jueva i a més tenien uns certs privilegis socials, ja que no s’enfrontaven directament amb el poder romà. Veien en Jesús un perill, ja que amb Jesús la religiositat oficial jueva era posada en dubte. Els saduceus veien perillar la seva vida còmoda i tranquil·la.

Per una altra banda, amb Jesús, les seguretats religioses dels saduceus (centrades en la Llei de Moisès) es veuen afectades. Acceptar els canvis de vegades pot ser difícil.

Nosaltres quan recitem el Credo diem: “... crec en la resurrecció de la carn ...”. Però sabem realment què significa?. Després de la resurrecció el cos serà un cos gloriós. Això és un dels misteris de la fe. Ressuscitarem per no tornar a morir i serem semblants als àngels. Pau ho expressa en 1Co 15, 42-49: “Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, però en ressuscita un d'incorruptible; se sembra un cos sense honor, i ressuscita gloriós; és sembrat feble, i ressuscita ple de força. És sembrat un cos terrenal, i ressuscita un cos espiritual. Perquè, així com hi ha cossos terrenals, també hi ha cossos espirituals. Així ho diu l'Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser terrenal; però el darrer Adam és Esperit que dóna vida. No és primer l'ésser espiritual, sinó el terrenal, i l'espiritual ve després. El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.”

La «resurrecció de la carn» significa que, després de la mort, no existirà solament la vida de l’ànima immortal, sinó que també tornaran a viure els nostres cossos mortals. Creure en la resurrecció dels morts sempre ha estat, des del principi, un element essencial de la fe cristiana. És una convicció dels cristians; aquesta creença ens fa viure.

Mª Angustias Rodríguez (feligresa)