Diumenge 3 d'Advent - 15 de desembre
El futur gloriós de Sió
Isaïes 35, 1 – 6 i 10.
Després
d’exposar la fi de les nacions que voltaven la terra d’Israel (cap. 34), el
profeta exposa quin serà el futur del seu poble.
Certament,
no són gens falagueres les amenaces en to profètic que llança Isaïes contra les
nacions que circumdaven el poble de Déu; tot i que, quantes vegades, aquestes
mateixes amenaces i malediccions de part del Senyor anaven adreçades al poble
desagraït, al seu poble mateix!
Vet
aquí un exemple d’aquesta ira de Déu sobre aquelles nacions paganes: “Acosteu-vos, nacions, i escolteu; pobles,
estigueu atents! Perquè Jahve està aïrat contra totes les nacions i enutjat
contra tot el seu exèrcit. Les destruirà i les lliurarà a l’escorxador.”
(34, 2-3)
En
contrast amb això, Déu sempre ha declarat que estima el seu poble, aquell que
li és fidel –que no vol dir que això hagi de significar que té assegurada la
salvació perquè és complidor de la Llei, sinó perquè la fe que salva, la de
debò, és la que fa que en sigui un obrer lleial–. Mirem què ens diu el Salm 73,
1 (72): “Certament Déu és bo envers Israel, per a aquells que són nets de cor.”
Per tant, cal que considerem si som posseïdors de la fe que salva, o si només practiquem
rutines que, amb el pas dels anys, se’ns han enquistat.
La
profecia d’Isaïes ens parla de dies gloriosos per al poble de Déu. Lluny ja són
aquells dies de captiveri que en el nostre estat natural vam viure, essent
estranys i allunyats de la ciutadania de l’Israel celestial. Recordem que, un
cop hem estat comprats per la sang preciosa de Crist, ja no som aquells
deportats a qui la gent d’allà demanava que cantessin cançons de la terra de
procedència. I els jueus fidels, què contestaven? Doncs, explicaven: “Vora els rius de Babilònia ens assèiem i
ploràvem d’enyorança de Sió.” I encara deien més: “Com podríem tenir esma de cantar un càntic del Senyor en terra
d’estranys?”... (Salm 137).
Però,
això no sempre serà així... La situació de penúria que moltes i moltes vegades
afligeix els creients tindrà un terme no més enllà del que el Senyor vulgui.
Per tant, mirem amb esperança joiosa i confiem en l’esperança en Déu com la
ferma “àncora de l’ànima” –deia sant
Pau– (Hebreus 6,19) per estar certs d’un esdevenidor lluminós i sense la
càrrega del pecat que gravita sobre nosaltres, cosa que també l’apòstol diu a
la carta als Romans.
La
profecia d’Isaïes apuntava a la vinguda del Senyor Jesucrist en la seva missió
sobre la Terra, però sens dubte és paraula que assenyala, alhora, el retorn de
Jesús per endur-se el seu poble. “Veuran
la glòria i la bellesa del Senyor, la majestat del nostre Déu. [...] Digueu als
descoratjats: Esforceu-vos, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba
la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.” 35, 2
i 4.
Manel
Alonso Figueres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada