Diumenge 3 d'Advent - 15 de desembre

El futur gloriós de Sió

 Isaïes 35, 1 – 6 i 10.

Després d’exposar la fi de les nacions que voltaven la terra d’Israel (cap. 34), el profeta exposa quin serà el futur del seu poble.
Certament, no són gens falagueres les amenaces en to profètic que llança Isaïes contra les nacions que circumdaven el poble de Déu; tot i que, quantes vegades, aquestes mateixes amenaces i malediccions de part del Senyor anaven adreçades al poble desagraït, al seu poble mateix!
Vet aquí un exemple d’aquesta ira de Déu sobre aquelles nacions paganes: “Acosteu-vos, nacions, i escolteu; pobles, estigueu atents! Perquè Jahve està aïrat contra totes les nacions i enutjat contra tot el seu exèrcit. Les destruirà i les lliurarà a l’escorxador.” (34, 2-3)

En contrast amb això, Déu sempre ha declarat que estima el seu poble, aquell que li és fidel –que no vol dir que això hagi de significar que té assegurada la salvació perquè és complidor de la Llei, sinó perquè la fe que salva, la de debò, és la que fa que en sigui un obrer lleial–. Mirem què ens diu el Salm 73, 1  (72): “Certament Déu és bo envers Israel, per a aquells que són nets de cor.” Per tant, cal que considerem si som posseïdors de la fe que salva, o si només practiquem rutines que, amb el pas dels anys, se’ns han enquistat.

La profecia d’Isaïes ens parla de dies gloriosos per al poble de Déu. Lluny ja són aquells dies de captiveri que en el nostre estat natural vam viure, essent estranys i allunyats de la ciutadania de l’Israel celestial. Recordem que, un cop hem estat comprats per la sang preciosa de Crist, ja no som aquells deportats a qui la gent d’allà demanava que cantessin cançons de la terra de procedència. I els jueus fidels, què contestaven? Doncs, explicaven: “Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió.” I encara deien més: “Com podríem tenir esma de cantar un càntic del Senyor en terra d’estranys?”... (Salm 137).

Però, això no sempre serà així... La situació de penúria que moltes i moltes vegades afligeix els creients tindrà un terme no més enllà del que el Senyor vulgui. Per tant, mirem amb esperança joiosa i confiem en l’esperança en Déu com la ferma “àncora de l’ànima” –deia sant Pau– (Hebreus 6,19) per estar certs d’un esdevenidor lluminós i sense la càrrega del pecat que gravita sobre nosaltres, cosa que també l’apòstol diu a la carta als Romans.

La profecia d’Isaïes apuntava a la vinguda del Senyor Jesucrist en la seva missió sobre la Terra, però sens dubte és paraula que assenyala, alhora, el retorn de Jesús per endur-se el seu poble. “Veuran la glòria i la bellesa del Senyor, la majestat del nostre Déu. [...] Digueu als descoratjats: Esforceu-vos, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.” 35, 2 i 4.


                                                                        Manel Alonso Figueres

Comentaris