Diumenge 33 de durant l'any - 17 de novembre
Recordàvem en un grup d’estudi bíblic, la
quantitat de personatges que ens anunciaven grans desastres i, inclús, la fi
del món amb l’arribada del segle XXI. Uns es sentien empesos com a profetes,
altres ho feien seguint calendaris d’antigues civilitzacions, altres seguint
plantejaments de les sectes on pertanyien i tots ho justificaven en el rerefons
de l’estil de vida de la societat on ja s’hi traspuava una pèrdua significativa
de valors. Aquells personatges ens presentaven una situació més que
endimoniada, que només podia resoldre’s trencant-se, mitjançant grans
calamitats. I imputaven a Déu la realització de grans desastres. Aquest era els
seu discurs que, analitzat des de la psicologia, estava farcit de càrrega
emocional, però buit d’autèntic contingut.
Al capdavall, els grans endevins, la van
errar de ple. I la vida va seguir i segueix.
La litúrgia, en acostar-se la solemnitat de
Crist Rei, que celebrarem el proper diumenge, ens porta una sèrie de fragments
de l’Evangeli amb contingut escatològic, per tal d’ajudar-nos a plantejar la
nostra actitud davant de la fi dels temps.
Tots aquests escrits ens manifesten
situacions desastroses que ens emplenen de por, tot reflectint la desolació de
la persona que s’uneix al mal i, d’altra part, també manifesten la glòria i la
felicitat inabastable de Déu, als qui s’uneixen i s’esforcen posant la seva
vida en sintonia amb l’Amor de Déu.
Davant de tot això, i després d’una lectura
acurada del text cal fer nostre amb fe i amb esperança, que Jesús allò que ens
anuncia és el missatge de la nostra salvació.
Va dir Jesús que quan hagi de succeir el
temps fonamental de la nostra salvació, que és quan ell desitja cridar-nos
d’aquest món, a viure amb Ell eternament, hi haurà fenòmens molt estranys, fins
hi tot guerres i violència, epidèmies i fam, que haurem de superar i fins hi
tot quedarà posada a prova la nostra fe
Però allò important que ens hem de fixar, no
és centrar-nos en el missatge apocalíptic, tampoc l’hem l’arribada de la fi del
temps com un moment de grans desastres i la fi de tot.
La providència de Déu fa que sempre puguem
avançar, inclús en les pitjors condicions. Hem de fer nostres les paraules de
Jesús que ens promet disposar una gran eloqüència, davant dels adversitats, que
hem de conservar dins nostre com un gran tresosr: “... us
conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels
reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar
testimoni. Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix
us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà
capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares,
pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats
de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres
cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.
I és que en tos els temps de la humanitat,
el nostre Déu, ens ha anat acompanyant amb la força inabastable del seu Amor,
que és el la indescriptible força de l’Esperit Sant. El nostre Déu, com ens diu
Sant Joan : És Amor. Aquest Déu d’Amor, no vol que és perdi ni un de sol dels
nostres cabells. El nostre Déu és Déu de vida i vida a desdir: “guanyareu per sempre la vostra vida”.
Com veieu el missatge no és una exhortació posada en la fi del món o la fi de
la nostra vida, sinó per a mantenir-nos ferms en la fe, l’esperança i l’amor,
cada dia.
Mn.
Josep M. Gómez, diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada