La Concepció Immaculada de Sta Maria Verge - 8 de desembre

 Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153).

Festa Immaculada Concepció (8-12-2013): Gn 3,9-15.20; Salm 97; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38.

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

Pare nostre, que esteu en el cel:

Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.» Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» (Gn). El drama humà i el de Déu; la grandesa i la pobresa de la llibertat. Els fills de Déu despullats dels seus drets, de la seva dignitat..., per l’egoisme, la indiferència...; la paternitat de Déu desfigurada per la fraternitat ignorada.

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist... (Ef). Però la paternitat de Déu no renuncia a recordar qui som, i per a què hem estat creats. Jesús és el germà on ens emmirallem per saber qui som. Que tots els béns de Déu són els que fan possible la vida de cada fill: de pau, justícia, bellesa, l’amor de Déu i als germans, la llibertat, i la intel·ligència, i la dignitat respectada i els drets més elementals..., i la vida eterna. Finalment, sense pecat, tots.

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu (Lc). Ens recorda qui som amb la gran revelació que ens fa amb Jesús, per la seva encarnació, fill d’una dona, històrica, concreta, compromesa, incondicional, solidaria...; ens ho diu amb paraules i fets, amb la seva creu; també amb la resurrecció. Així la seva comunicació és alliberament, inici de la reconstrucció, lenta, del paradís inicial.

L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment... (Sl). Finalment, la vida, i el sofriment, i l’acció de Jesús, s’entenen des de l’amor.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

... Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló.» (Gn). Maria, és la mare, de Déu. Veritat irrenunciable per entendre el realisme, la historicitat, el compromís, de l’acció de Déu; sense ella fem de la salvació un missatge espiritual desencarnat, que no toca el sofriment humà, no baixa fins els inferns. Ens diu com ha de ser la construcció del Regne en el món: compromís personal i encarnació en les realitats humanes.

Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» (Lc). Jesús és el referent, el model, manifestació de la creació refeta, del Regne; és llavor i llevat, llum i sal, nosaltres terra bona, massa acollidora, el canelobre i el saler, com Maria.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat.» El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. (Gn). Es revela el pecat amb tota la seva dramaticitat i marginació; coneixem aquesta degradació del mal en la vida de germans nostres que pateixen l’exclusió de tots paradisos. És la temptació de l’autosuficiència insensible.

                                               Mn. Miquel Garcia