dimarts, 18 de març de 2014

Diumenge 2 de Quaresma - 16 de març

 Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153).
Diumenge 2 de Quaresma - A (16-03-2014): Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9.
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).
Pare nostre, que esteu en el cel:
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós (Sl). Confiant en Déu ja ens sentim fills, segurs a les seves mans, com un nen en els braços de la mare, de la mare que sempre vetlla (mirem les mares què fan). És la revelació del Déu amor, pare, dador de vida; el Déu que venerem i des d’ell vivim la vida.
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mt). En la revelació de Jesús com a Fill, el fill per excel·lència, Déu es revela com a Pare; tota l’acció de Jesús manifesta la paternitat / maternitat de Déu; també a la creu. Si també volem ser fills, mirem Jesús.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
«Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per beneir... (Gn). El Regne de Déu que ve el trobem després d’un pelegrinatge de fe incondicional; primer és somni, il·lusió, patiment... finalment realitat. És el nostre itinerari personal confiat, ple d’obstacles, en la vida i en aquesta Quaresma.
Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb laparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat (2Tm). Una crida, la de Déu, que ens treu del no res, de la mort, on Jesús és el paradigma creador; una crida a la vida, i una vida per sempre. És “morir i ressuscitar amb Crist”, la nostra vida associada a la d’ell. No conquesta, sinó gràcia.
...Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol (Mt). Jesús, continuació de la Llei i el Profetes, transparència de Déu, una altra manifestació de Déu tan propera que toca la vida i la transforma; s’hi està bé amb ell, i ens hi hem quedat a viure amb ell; estar amb ell és el que ens fa nous, transfigurats. Així la Quaresma seria estar amb Jesús i deixar que la llum de Jesús, que es la de Déu, ens arribi i ens faci estar bé, per restar ja instal·lats en ell; si més no, experiència forta per continuar el camí.
Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
... estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor (Sl). Déu és amor i tota la terra,la creació i la vida de les persones participen d’aquest amor; estem fets per estimar i ser estimats: l’amor impregna tota la realitat; i després toca l’amor que posem nosaltres en les relacions humanes, un amor que es diu: justícia.
L’Esperit del Parenostre avui...
Justícia en les relacions laborals; que els beneficis es reparteixin a parts proporcionals, i al treballador li arribi la seva part guanyada per viure també una vida digna; no remuneracions indignes que exploten les persones i les fan novament esclaves; amb l’excusa de la crisi qualsevol retallada és justificada, sempre a la part dels més pobres; tenim ofertes de treball indignes, humiliants, explotadores, esclavitzants; hi torna haver qui es constitueix amo dels béns de producció, quan els béns del creat ja sabíem que eren de tots.

                                                       
                                                           Mn. Miquel García

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada