Ascensió del Senyor - 1 de juny

2a lectura: Ef 1,17-23

         En la carta als Efesis l’autor –Pau o algun dels seus deixebles– hi inclou dues pregàries (1,17-23 i 3,14-19) d’una gran profunditat teològica i espiritual. La litúrgia eucarística d’aquesta solemnitat de l’Ascensió ens proposa la primera, que ara em faig meva, però és molt aconsellable de llegir-les personalment –de pregar-les, tot fent-nos-les ben nostres– totes dues.

         Prego al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós. Jesucrist és el rostre de Déu Pare, és qui ens l’ha revelat; la nostra pregària no s’adreça a un Déu sense nom, a algú sense rostre, distant de la nostra condició humana. Som fills en el Fill. I diu Jesús: “tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà” (Jn 15,16).

         Li demano que conegui de veritat qui és ell. Excessiva pretensió? La mateixa, potser, que tingué Moisès: “Deixa’m contemplar la teva glòria” (Ex 33,18), i el Senyor, tot passant davant de Moisès, va proclamar: “El Senyor! El Senyor! Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor!” (34,6). Però no ho obtindré ni pels meus mèrits ni pels meus raonaments; tot és gràcia, do de Déu!

         Li demano que il·lumini la mirada interior del meu cor. Déu que va fer que la llum brillés en les tenebres (Gn 1,3) és l’únic que em pot treure de la foscor, de la manca de fe, del pecat, de la mort. I només així sabré que ell és la meva única esperança. I coneixeré les riqueses que em té reservades, per a mi i per a tot el seu poble. També això és do, és gràcia. D’aquí la necessitat de fer-ne tema de pregària.

         Li demano que conegui l’eficàcia de la seva força; aquella amb què ressuscità el Crist i el féu seure a la seva dreta. Que també jo, sepultat en el Crist pel baptisme, pugui emprendre una vida nova gràcies a la fe en l’acció poderosa de Déu (Rm 6,4; Col 2,12).

Proclamat avui, aquest text ens porta a interpretar amb visió de fe l’ascensió del Crist que s’asseu a la dreta del Pare. I a viure la missió rebuda que consisteix a ser testimonis de la bondat de Déu, a mantenir viva l’esperança, a no rendir-nos davant el mal. Perquè Déu mira el món amb tendresa i compassió.

P. Jordi Castanyer