Diumenge 19 de durant l'any - 10 d'agost

Homilies del Pare nostre! - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153)

Diumenge 19-A del temps ordinari: 1R 19,9a.11-13a / Salm 84 / Rm 9,1-5 / Mt 14,22-23

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).

La fe al cor en el Déu-Amor ens dóna vida.

Pare nostre, que esteu en el cel:

«Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà.» Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova (1R). Ni la força ni la violència, ni el poder ni la destrucció són atributs de Déu;  ell es mostra en les manifestacions més genuïnes, senzilles, de la vida.

Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén (Rm). La paternitat de Déu revelada també en la història d’Israel.

Vingui a nosaltres el vostre Regne!

La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel... La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades (Sl). Els valors del Regne, de sempre, per sempre, de Déu en el cor dels pobles.

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba... Jesús ens envia per davant, després arriba ell; la primera percepció, el primer anunci, la primera impressió del Regne, de l’Església... som nosaltres. Ell ens ha embarcat..., per què ens ha engrescat! ... mentre ell acomiadava la gent... (Mt). Jesús detallista i atent; posa gestos senzills però significatius i personals; dóna un Regne personalitzat.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol (Mt). Sentir Déu en el silenci i la pregària; Jesús sabia trencar l’activisme; cal aturar-se, ens cal una mica de sensibilitat humana en el nostre món d’avui. Si tanquéssim els ulls... sentiríem la vida, sentiríem Déu...

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. En el camí de la vida trobem tantes adversitats que no ens deixen avançar, ens fan sentir insegurs, desorientats, abocats a la mort... Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Jesús ens surt a l’encontre però, si ens manca la fe, resta llunyà i desconegut. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo». Jesús ve a compartir el drama humà; Jesús no ens estalvia les dificultats, les comparteix; i superar amb ell les pors que ens paralitzen. «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua... Ja pots venir... Senyor, salveu-me». Jesús no ens porta solucions fàcils..., i l’única resposta és el compromís en el seguiment; «Quina poca fe! ¿Per què dubtaves? La fe ens dóna dignitat, “surem”, contràriament ens enfonsem. «Realment sou el Fill de Déu» (Mt). És la nostra fe madura, personal i des de l’amor per Jesús. Un text de catequesi que ens ensenya la fe.

Cultivar des de dins la vida, lo millor de la vida; és el que ens dona vida, per dins i fora.

Mn. Miquel Garcia Bailach