Diumenge 25 de durant l'any - 21 de setembre

El propietari generós  (Mt 20,1-16)

La paràbola és clara; Un propietari lloga treballadors al llarg de tota la jornada, a primera, i a segona hora, a migdia, a la tarda, i a la penúltima hora. Al moment de la paga els dóna a tots igual, començant pels darrers. Els primers, que han suportat el pes de la jornada, tenen gelosia dels darrers que han treballat poc. El propietari no fa cap tort. Els jueus dividien el dia, des de la sortida del sol fins al ocàs, en dotze hores, per l’ús ordinari s’utilitzava les hores de tèrcia, sexta, i nona fins a la posta del sol.

A primera hora contracta operaris per a treballar la vinya, el jornal fixat, es “d’un denari al dia”, es equivalent al Jornal que ofereix al guia que acompanya al seu fill. Vos donaré el que es just. Els primers, que han suportat el pes de la jornada, tenen gelosia dels darrers, que han treballat poc. El Senyor manà al seu administrador que crides als jornalers, i els doni la seva paga. Als primers que han treballat tot el dia, els dona segons el cànon estipulat en el contracte; un jornal la paga dún dia; els dóna segons justícia. Als altres, donant-los també un jornal, els dóna segons el cànon lliure de magnani-mitat i esplendidesa, que va mes enllà de l’estricta justícia, no ha faltat a la justícia ningú, però ha fet brillar en la majoria una gran generositat.

Déu és infinitament esplèndid, perquè la paga, que és la vida eternament feliç, es del tot gratuïta perquè és absolutament desproporcionada al nostre treball de simples humans, i encara d’homes que hem pecat. Sense el mèrit de Crist, de la seva passió i mort, els nostres mèrits no podríem aconseguir la vida eterna, es a dir el cel. Convençuts de la justícia de Déu, encara podem preguntar-nos; per què a uns més i a uns altres menys? Aquí entrem en el pregon misteri de la llibertat de Déu, insinuat pel propietari de la paràbola; Que no puc fer el que bull amb el que es meu?. Sí certament, satisfeta la justícia amb tots els qui se’n fan dignes, el camp a córrer per La generositat divina es immens. I amb aquesta gradació inacabable, ens dóna alguna idea de les infinites possibilitats de Déu; podem observa-ho i contemplar-ho amb els ulls nets. Tots els éssers són feliços fora de l’home sovint malejat pel pecat. Els sants del cel, purificats de tot pecat canten la bondat de Déu. En la varietat hi ha el bon gust. I donem gràcies a Déu, que ens ha donat un lloc precís en aquesta riquíssima existència.

Fra Josep Maria Cabanyes (Monjo de Poblet) Ocist.