Diumenge 26 de durant l'any - 28 de setembre
Ez 18,25-28, Salm 24, Fl 2,1-11, Mt
21,28-32.
La vida..., tot respon a una Voluntat...,
d’amor, d’Amor...
Pare nostre, que esteu en el cel:
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i
de l’amor que heu guardat des de sempre..., vós que estimeu tant. El Senyor,
bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per
sendes de justícia, els ensenya el seu camí (Sl). Com
és Déu; és la seva metafísica, ... una ontologia d’amor.
... Jesucrist: [ell, que era de condició
divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es
va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als
homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient
fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom... (Fl). Déu trinitat, família, que surt fora com fa sempre l’amor, fins a
l’extrem, fins a les últimes conseqüències; al final només és significatiu
l’amor, l’Amor.
Vingui a nosaltres el vostre Regne.
... Per això Déu l’ha exalçat i li ha
concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al
cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els
llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare (Fl). Jesús paradigma, referent últim del Regne, de nosaltres...
Faci’s la vostra voluntat, així a la
terra com es fa en el cel.
És la pregària d’avui: qui fa la voluntat del
Pare del cel?; ell vol que siguem constructors del Regne.
.... per tot el que trobeu en Crist de
fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte
entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de
veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns
pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per
vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a
vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri
pels altres (Fl). El Regne en les relacions personals.
Un home que tenia dos fills va dir al
primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi
vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al
segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà.... (Mt). Se’ns convida a treballar pel Regne de Déu; i se’ns diu qui hi
treballa i qui no. Es construeix el Regne no amb paraules solament, sinó amb un
vertader compromís. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia? (Mt).
Al final, el que compta, és qui fa i no qui diu de fer; les aparences enganyen;
el que conta no són les paraules sinó els fets; l’obrar ens dóna el criteri
d’autenticitat.
... els publicans i les dones de mala vida
us passen al davant cap al Regne de Déu (Mt). No el
professen però pot ser sí el viuen, i això és el que val. Estiguem atents als
qui viuen el Regne, no als qui diuen de viure’l.
I perdoneu les nostres culpes, així com
nosaltres perdonem els nostres deutors.
No us recordeu dels pecats que he comès de
jove, compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant... El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia...
(Sl). El perdó també és salvació, alliberament: el
perdó d’un mateix, dels altres, finalment de Déu.
Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Si el just deixa d’obrar el bé, comet el
mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de
fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que
reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort (Ez). No oblidem la llibertat que tenim de fer el bé o el mal.
No som constructors de la veritat; som
contemplatius de la Veritat.
Mn.
Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada