Diumenge 27 de durant l'any - 5 d'octubre
Mt. 21, 33-43
Perquè la comprensió d'un fragment bíblic esdevingui veritablement “Paraula de Déu” per a cadascú perquè sentim , més enllà - més en la profunditat del jo – dels sentiments i emocions, cal que ens hi tobem identificats vivencialment en l'escena: “ como si presente me hallare “ .
Què tenim o en què ens assemblem als grans sacerdots i ancians que en el
Temple ( Mt. 21, 23 ) exigeixen a Jesús que justifiqui les seves paraules i
fets ? ( expulsió dels mercaders Mt. 21,
12, curacions en el mateix recinte sagrat... ). En què ens posa en qüestió a
cadascú de nosaltres el Senyor?
Per exemple, com deixem que es Regne de Déu creixi
en nosaltres i en les nostres immediateses ?
Potser sovint entenem el Regne com una “realitat “ tan etèria,
indefinida i impalpable o ideològica que no incideix pràcticament en res en la
vida de cada dia. I el Regne és fontalment Jesucrist Ressuscitat, perquè en Ell el senyoreix del Pare és total
i omnipresent i així anem entrant en el Regne quan moguts per l'Esperi Sant
es fa en cadascú allò que testimonia St. Pau
“ ja no só jo qui visc, és Crist qui viu en mi “ ( Gal. 2,20 ). Amb altres
paraules : fer créixer el Regne és el mateix que ser deixeble del Senyor, en
qui tenim no només el model sinó fonamentalment ( i els fonaments són per
construir a sobre ) la pedra sobre la que edifiquem la nostra vida.( v.42)
Edificar la nostra vida, o
millor, deixar que Ell edifiqui dia a dia la seva vida en nosaltres te un nom i és una acció - equívoca i ambigua en el nostre temps
- : estimar és donar fruits del Regne,
es verificar ( que esdevingui veritat ) la fe, es fer que la fe es manifesti en
la caritat. St. Francesc ho va dir d'una altra
manera : “fes de mi un instrument...”
Acabo. La poesia sempre ha
de néixer de l' experiència ( Joan Vinyoli ). Aquesta poesia de Miguel Angel
Asturias expressa amb paraules atraients
- la bellesa sempre és captivadora – l'entusiasme ( etimològicament del
grec : omplenar-se de la divinitat ) de l'estimar:
Dar es
Amar
Dar prodigiosamente
por cada gota de agua
devolver un torrente
fuimos hechos así
hechos para botar
semillas en el surco
y estrella en el mar
pero hay de aquel
que no agote, Señor
su provisión
sino que al regresar te diga
como alforja vacia
esta mi corazón
Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada