Diumenge 33 de durant l'any - 16 de novembre
Déu ens ha
confiat el que és i té, la seva creació... i ens dóna la vida; i posa la
història a les nostres mans.
Sigui santificat el
vostre nom.
Senyor, m’havíeu confiat cinc
milions i n’he guanyat cinc més... (Mt). La satisfacció de
Déu, pare, que dóna la vida des de l’amor i la gratuïtat, és el creixement dels
fills i la fraternitat dels germans, i ens fem grans.
Vingui a nosaltres
el vostre Regne.
El qui n’havia rebut cinc anà de
seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en
guanyà dos més...; havies de posar al
banc els meus diners..., podria recobrar allò que és meu amb els interessos... (Mt). Els valors del Regne són les petites llavors que cal cultivar, fer
créixer, monedes que cal negociar: que es multipliquin els senyals de pau, i
amor, i justícia, i veritat, i solidaritat, i perdó... Jesús va ser un bon accionista
d’humanitat. I nosaltres? ... els vivim també des d’una actitud conscient i
vigilant, esperançada, activa i responsable..., ho val ...és la vida, la meva,
la de les persones, és la nostra dignitat, la nostra llibertat; Jesús hi va
donar la vida, ho va arriscar tot pel Regne de Déu.
Faci’s la vostra
voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
Feliç tu, fidel
del Senyor, que vius seguint els seus camins (Sl). L’experiència de Déu és de felicitat, finalment.
Un home que se n’anava fora del
país, cridà els seus administradors i els confià els seus béns... Al cap de
molt de temps l’amo tornà i els demanà comptes... Ara,
el món, la història, el devenir de la humanitat està a les nostres mans, en som
responsables i protagonistes, Déu ens ha deixat la vida. Des de la llibertat i
l’enteniment..., des de l’amor, som cridats a fer del món un espai de vida, on
la vida sigui possible per a tots. Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El
que t’havia encomanat, ho has administrat fidelment. És una mirada positiva a les persones, en les
seves possibilitats... Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on
no havíeu sembrat i aplegat on no havíeu escampat... (Mt). No està tot fet, no tot ho fa Déu; ell és el
protagonista, però també ens hi fa a nosaltres.
El nostre pa de
cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.
A un li donà cinc milions, a
l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú... La nostra vida feta de les capacitats, la manera de ser, el caràcter i
la personalitat, els condicionants biològics, les circumstàncies concretes que
conformen el viure amb les seves llums i ombres... , és el repte de viure, el
do de la vida. Ara
t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor (Mt). Finalment,
la festa de la vida per sempre, per tot, la vida de Déu.
I no permeteu que
nosaltres caiguem a la temptació.
Però a vosaltres,
germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un
lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de
la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure
sòbriament (1Te). És la vida en tensió, volguda, acollida, estimada...
Però el qui n’havia rebut un guardà
en un amagatall els diners del seu amo..., vaig tenir por i vaig amagar els
vostres diners... (Mt). És la temptació de no viure la vida, de no viure els valors que li
donen sentit.
Ans deslliureu-nos
de qualsevol mal.
Ets
un administrador dolent i gandul..., la nostra pobresa personal i el nostre
egoisme, són la trampa dels mals que patim, nosaltres i els altres. Preneu-li aquest
milió i doneu-lo al qui en té deu..., als qui no tenen, els prendré fins allò
que els queda. Ens enriquim
vivint, donant, servint, estimant, parlant, compartint...; quan no ho fem, ens
empobrim, la nostra vida es torna estèril. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora, a la
fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents (Mt). I
ens quedem sols.
Prendre consciència de la nostra acció en
favor de la vida.
Mn. Miquel Garcia Bailach
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada