Diumenge 2 d'Advent - 7 de desembre
Mc 1, 1-8
“Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. Aquest és el primer verset amb que s’inicia l’evangeli de
Marc i que escoltem avui els cristians catòlics, en el temps litúrgic d’Advent.
Marc comença el seu evangeli amb la seva professió de fe en Jesús. No és una
narració d’una història qualsevol. És una catequesi on ens parla de qui és
Jesús de Natzaret, la seva veritable identitat i vol fer partícip a les
comunitats que anaven destinades com al lector d’avui i de tota la història
humana.
No comença amb
la infantesa de Jesús, que és propi de Mateu i Lluc. Ells, a la llum de la
resurrecció de Jesús, plantegen d’una altra manera, aquesta primera frase de
Marc, però que evidencien el mateix: Jesús és el Messies, el Fill de Déu. Marc
comença el seu evangeli, anunciant el missatger que anirà al davant del
Messies, preparant el camí de la plenitud de la història de la salvació i que
el profeta Isaïes ja va parlar d’ell: “Jo
envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí”.
Joan Baptista,
té una única i explicita missió: ser el Precursor de l’Ungit de Déu. Ell ens anuncia
encara cada Advent que el Senyor ve a nosaltres i ens cal purificar-nos, cal que continuem
decididament en el nostre camí personal de conversió, perquè l’Església de
Crist arribi algun dia a la plenitud de la voluntat del Pare, que és comunió
amb el Fill, en l’Esperit Sant. Cal, doncs, que estem atents, vigilants als
signes de l’Esperit.
En la missió de
Joan Baptista es subratlla la humilitat de la crida de Déu en la seva vida, de
ser portador, anunci de la Llum, que vol viure entre nosaltres: “Després de mi ve el qui és més fort que
jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les
sandàlies”. En l’evangeli de Joan, es remarca encara més aquesta profunda
humilitat i fidelitat a la vocació rebuda: “Ell
ha de créixer, i jo he de minvar” (Jn 3, 30). Joan Baptista és un exemple
admirable per a tots nosaltres i fer nostra en la pregària aquesta frase: Jo he
de minvar, perquè Jesús pugui créixer en mi. L’apòstol Pau dirà: “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en
mi.” (Gal 2, 20). Deixem-nos, doncs, que s’obrin els nostres cors a la
voluntat del Senyor, que és foc d’Alliberament, de Pau, de Resurrecció.
Xavier Artigas,
diaca catòlic
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada