La Sagrada Família - 28 de desembre

Evangeli de Lluc 2, 22 – 40

L’arribada de Jesús al món es va manifestar amb ben poc aparat d’esdeveniments. D’una banda hi havia només aquells pocs pastors, de la petita aldea de Betlem, als quals se’ls va anunciar el naixement del Messies; d’una altra banda els mags, aquells que vivien a l’Orient, que van rebre un senyal de Déu que anunciava el prodigiós esdeveniment, els quals no van arribar la mateixa nit, tal com se’ns mostra en els “pessebres”, sinó bastants mesos més tard. A part d’això, ningú més... És tal com actua Déu, sense grans mostres portentoses, llevat de casos comptats.

I aquí trobem, en el dia de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, dues persones velles que confiaven en la promesa de la restauració de l’Israel de Déu: Simeó, home just i pietós, que tenia l’esperança de veure la consolació del poble elegit, perquè havia rebut resposta que no moriria sense haver vist el Messies; i també Anna, vídua, dona piadosa, de vuitanta-quatre anys d’edat, que s’estava al temple, i hi servia de nit i de dia amb dejunis i oració. A part d’aquestes dues persones, és clar, hi havia –com sempre hi ha hagut– el romanent fidel que hi creia i esperava la vinguda del Messies.

Vet aquí el panorama a la terra: Gairebé ningú no esperava la vinguda del Fill de Déu, ni sabia res dels sofriments, no tan sols físics, que patiria per la redempció del seu poble, malgrat que les profecies de l’Antic Testament ja anticipaven i avalaven aquest fet inqüestionable. Llevat, és clar, de Simeó i Anna ja citats (Isaïes, cap. 53).

La fe de Simeó és veritablement encomiable, una mostra més de la revelació divina –altrament no ho hauria reconegut per ell mateix– amb l’oració de lloança que adreça al Senyor, i l’expressió profètica d’esment als gentils, no deixa lloc a cap dubte sobre la seva fe i sobre el coneixement de les Escriptures Sagrades pel que fa al pla de Déu per a la redempció dels gentils, la d’aquells que no eren del poble d’Israel segons la carn. Amb això, donava entenent que per mitjà de revelació havia entès el propòsit de Déu, i el perquè de la vinguda al món d’aquell infant, tan bon punt els pares entraren al temple amb el nadó. Ara ja podia morir content per haver vist acomplerta la promesa del Déu dels seus pares.

Manel Alonso Figueres