Diumenge 5 de Pasqua - 3 de maig

 Ac 9,26-31; Salm 21; 1Jo 3,18-24; Jo 15,1-8.

El qui ens estima vol estar amb nosaltres.

Pare nostre, que esteu en el cel:

... podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem (1Jo). És la confiança que neix de l’amor; ell ens dóna la vida, ens estima primer... El volem a ell, volem estar amb ell.

La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus (Jo). Déu ens dóna la vida i vol que la tinguem en tota la seva riquesa. I amb Jesús, el Fill, l’enriquim, i som també nosaltres fills. Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater (Jo). Empeltats en Jesús  rebem la mateixa vida del Pare.

Sigui santificat el vostre nom.

... lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen... (Sl). Buscar Déu ja és una lloança...; i tots el cerquem al fons del cor, ... pot ser sense saber-ho; però cal fer-ho amb consciència..., des del cor, des de l’amor.

... es prosternaran davant seu gent de totes les nacions..., ... s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols (Sl). Al final, Déu en tots i per a tots, meta i terme de tot; finalment tots fills; ja ara, ... i sempre.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

L’Església vivia en pau per tot... Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit Sant (Ac). L’Església reducte de fraternitat, sagrament per al món del Regne de Déu que promou i espai de l’Esperit de Déu, on se sent i s’ha de fer sentir.

...que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat (1Jo). L’amor vertader sempre s’encarna, entra en la pell, en la carn de l’estimat, ... del necessitat.

Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit... (Jo). Jesús és testimoni del Regne de Déu, experiència de vida a nivell personal i per al món, de pau, i justícia, i solidaritat..., i vida eterna. Empeltats en ell la nostra vida també és fecunda per al món.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

Saule... intentava incorporar-se als creients..., i amb quina valentia havia predicat... el nom de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells... amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor (Ac). Experiència personal de Jesús en la vida de l’Església que ens fa protagonistes, significatius...; una vivència personal que enriqueix la comunitat i el projecte del Regne de Déu per al món.

El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres... (1Jo). Tot el que Déu ens ha de dir, la seva voluntat, el seu projecte de salvació..., el trobem en Jesús; centrem el viure en Jesús i així el viurem en sintonia amb Déu mateix, que vol que ens estimem: és el seu manament, és la voluntat de qui és pare i vol la fraternitat del fills.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència... (1Jo). L’amor de Déu i el seu perdó són més grans que el nostre pecat i els errors que ens poden aclaparar; Déu és sempre experiència alliberadora, creadora de vida, Pare...

Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat (Jo). Davant de qui ens estima ens sentim perdonats, alliberats, acollits sempre, ...volguts i novament reconeguts en la nostra dignitat.

Podem ser reductes del Déu amor.

Mn. Miquel Garcia Bailach