Diumenge 17 de durant l'any - 26 de juliol de 2015

Jn 6, 1-15

Estem encara, dins dels capítols de l’Evangeli de Joan, on se’ns parla dels senyals prodigiosos i diàlegs (1, 19-12,50). Jesús, el Fill de Déu, guareix  a Jerusalem un home a la piscina de Betzata. L’enfrontament amb els jueus, els dirigents, es va aferrissant perquè “afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu”. Ell, però, afirma, que és el Pare que testimonia al seu favor, per les obres “que el Pare m’ha donat i que vol que jo dugui a terme”.

Joan, ens parla seguidament, com Jesús el segueix una gran gentada, atreta per aquests senyals i veiem com es preocupa pel seu benestar integral (material i espiritual): “On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?” Era una pregunta feta a Felip amb tota la intenció. Sabien els deixebles, a hores d’ara, la seva identitat? “Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú”.

I Jesús, Misericòrdia del Pare, “guareix” la fam de tota aquell gent. Però, és un signe, un senyal prodigiós que vol anar al cor i no a l’estomac. Perquè Ell es revela com l’aliment messiànic, capaç de saciar la fam de salvació de tota la humanitat. “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres...” ens diu el pròleg de l’evangeli de Joan.

En els versets, no veiem cap reacció dels deixebles. I la reacció de la gentada, no té res a veure amb el profund contingut d’aquest signe. Simplement veuen en ell, un llibertador polític que els ve a alliberar de l’opressió romana. És per això que la voluntat primordial és fer-lo rei. Jesús fuig de pressa quan s’assabenta de la seva intenció: “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya”.

El “lloc” de Jesús, el Fill, és amb el Pare. Vol que nosaltres, també estiguem amb Ell, que siguem redimits per la sang de l’Anyell, “el qui treu el pecat del món!”. Descobrir en Jesús, el Redentor del món. El veritable Pa del cel.

Xavier Artigas