Diumenge 18 de durant l'any - 2 d'agost de 2015

  Jn 6, 24-35

En aquest relat l'evangelista Joan ens situa a Cafarnaüm l'endemà de la multiplicació dels pans i els peixos. La gent meravellada segueix Jesús, han menjat fins a saciar-se. En un primer moment el reconeixen com a mestre "rabí, quan has arribat?".

Però Jesús els posa davant la seva realitat (vosaltres no em seguiu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats). Jesús els fa una recomanació, afanyar-se per l'aliment que dura i dóna vida eterna. Aquest aliment el donarà el Fill de l'home (el Messies), "perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell". Els actes que el Fill de l'home (el Messies, Jesús) realitza mostren que la seva missió esta garantida pel mateix Déu.

Encara així sorgeixen els dubtes "com hem d'actuar per a fer les obres de Déu"). La resposta és clara i senzilla: tingueu fe "cregueu en aquell que Ell ha enviat".

Aleshores demanen a Jesús un senyal per creuer en ell, posant com a exemple el mannà, el pa del cel que els israelites menjaren al desert durant l'èxode. Jesús és clar i contundent "us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al  món".

Davant aquesta afirmació els interlocutors demanen a Jesús d'aquest pa. I, aleshores Jesús s'autopresenta com aquest pa de vida "qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set" (enllacant amb l'anterior episodi de la samaritana Jn 4, 1-29).

En aquest fragment trobo que hi ha dos punts molt importants:

·         La resposta a la pregunta que fan a Jesús com hem d'actuar per a fer les obres de Déu? ... cregueu en aquell que Ell ha enviat.

·         La petició posada en boca del interlocutors de Jesús. Senyor; dóna'ns sempre d'aquest pa.

Jo resumiria aquests dos punts en creure en Jesús i freqüentar l'Eucaristia. Reunint-nos al voltant de la taula de l'altar per a expressar i celebrar amb els germans la nostra fe i compartir el pa de vida que ens ha estat donat.

MªAngustias Rodríguez