Diumenge 19 de durant l'any - 9 d'agost de 2015

1R 19,4-8; Salm 33; Ef 4,30-5,2; Jo 6,41-51.

Deler de Déu, deler de l’Amor, al cor.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia (Sl). L’experiència de Déu també és un espai humà, una possibilitat humana a l’abast, que ens és d’autenticitat personal.

Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà. Jesús és el fill que acull el do de la vida del Pare. Déu és Amor. Jesús va descobrir, i aprendre, a ser fill i a estimar. També nosaltres som fills i rebem el ser del Pare.

... ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable (Ef). Estimar és morir, donar la vida..., per donar vida.

«Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?». Déu ens arriba per la història, encarnat: el contemplem en la vida que ens parla d’ell i en la vida de Jesús. Ningú no pot venir a mi si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. És l’amor que cerquem, l’Amor que ens ha estimat primer. Tots els qui han sentit l'ensenyament del Pare i l'han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. En la recerca de Déu ens trobem Jesús, que ens revela el Déu Amor, que és Donació. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna (Jo). L’amor, l’Amor, no passa, és més fort que la mort.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia (Jo). Jesús ressuscita lo millor de nosaltres.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta. En el desig sincer de Déu surt ell mateix a l’encontre (ni que es faci esperar); ens atreu amb el deler, mai acomplert del tot, de vida, d’autenticitat, de veritat, de pau... Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum (Sl). L’experiència del Déu-Amor és llum, que ens fa veure la realitat des de l’amor, com una revelació, que tot ho omple, present en tot, de qui tots en participem.

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

«Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer.» Ell s'aixecà, menjà i begué, i amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu (1R). Quin aliment en el camí vers Déu? És un itinerari interior el que fem, de fills, existencial, que ens porta a l’encontre amb ell. És Déu mateix que es fa aliment perquè continuem el camí de la seva recerca i el pressentim. És ell qui envia el seu àngel, les seves mediacions que ens parlen, persones i circumstàncies, que ens susciten el deler, les vivències per les que ens va atraient. Tots tenim que fer la nostra Pasqua d’alliberament, la nostra ascensió interior. El camí personal interior i la missió s’entrellacen. Experiència de Déu que allibera de situacions de mort i alimenta esperances, i fa més gran l’horitzó de la mirada.

Jo sóc el pa que dóna la vida..., el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món» (Jo). Jesús, la seva vida, les seves paraules, la seva mort i resurrecció ens són pa de vida, eterna; alimenten les fams de l’ànima, de vida.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist (Ef). Déu és Amor, el seu amor torna a fer-se sentir en el perdó; el seu és un amor incondicional.

Sempre l’amor ens salva, salva el món.

Mn. Miquel Garcia Bailach