Diumenge 23 de durant l'any - 6 de setembre de 2015

Is 35,4-7a; Salm 114; Jm 2,1-5; Mc 7,31-37.

Déu ens fa sentir el seu amor, ens encomana els seus sentiments.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig... (Is). Un Déu que ve amb tots els atributs que l’adornen de bondat i amor: és alliberador i reparador. Suscita respostes a les necessitats humanes de justícia i de vida. Fa com un pare i una mare fan, de generar vida sempre.

El Senyor es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters. Manté les viudes i els orfes... (Sl). És el compromís de Déu creador per sempre amb la vida que genera, i amb la justícia promotora de fraternitat, i amb les necessitats primeres que fan possible la vida dels fills; un Déu que vol ser llibertat, i llum, i esperança, i vida digna per a les persones.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua (Is). El ser de Déu-Amor informa la realitat, és llei natural escrita en la dignitat humana. La vida només és possible amb unes condicions: que es respectin els drets de cada persona i es visqui la fraternitat; és el seu regne fecund, generador de vida.

El Senyor es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos, el Senyor guarda els forasters. Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles (Sl). És la paràbola del judici final que ja la trobem prefigurada als Salms; el criteri del judici de Déu és l’amor: Perquè tenia fam..., tenia set..., era foraster..., anava despullat..., estava malalt..., ... tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi (Mt 25,31ss). És el regne de Déu d’amor en les coses senzilles, ordinàries, en necessitats concretes.

... vosaltres que creieu en Jesucrist..., no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Hi ha una ortodòxia de les veritats de la fe i ha la ortopraxis de l’actuar, ineludible també per a la fe: és la pràctica de l’amor. Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen? (Jm). I hi ha una opció preferencial pels pobres. Són les Benaurances: feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu (Lc 6,20b).

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor, el dia d’avui.

El Senyor es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam... (Sl). El pa de Déu és fruit de la justícia i la misericòrdia; tots tindrem pa si hi ha justícia i amor. Jesús vol ser aquest pa.

Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó..., passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin» (Mc). Jesús salva amb el seu compromís personal de servei, amb la seva encarnació en la pell del necessitat; i venç el mal amb el bé. I Jesús a l’hora d’estimar ja supera fronteres de raça i religió. Un servei amagat, silenciós que només busca el bé de la persona.

L’amor sempre surt a l’encontre de la persona estimada, del seu bé.

Mn. Miquel Garcia Bailach