Diumenge 28 de durant l'any - 10 d'octubre de 2015
Mc 10, 17-30
Imaginem-nos l’escena. Un home anà corrent
cap a Jesús i, -de genolls-, li fa la gran pregunta que a tots ens interessa: “Mestre
bo, què haig de fer per posseir la vida eterna?”.
Tenim la resposta de Jesús. Imaginem-nos
que ens la diu també a nosaltres participant de la mateixa pregunta. Ell ens
diu: “Per què em dius bo? No hi ha ningú bo més que Déu. Ja saps els manaments:
No matis, no cometis adulteri, no robis, no donaràs fals testimoni, no estafaràs,
honora el pare i la mare”.
L’home respongué: “Mestre, tot això ho he
complert des de jove”.
Jesús mirant-nos de manera afectuosa, ens
diu: «Una cosa et falta, marxa, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs
un tresor al cel, i després segueix-me”.
Aquell home, després de parlar amb Jesús
posant en valor el compliment de la Llei, s’entristí perquè era molt ric i no
s’avenia a renunciar a les seves riqueses, per això va marxar . I nosaltres què
fem? També marxem? Ho donem tot als pobres i optem per Jesús? Anem fent la
viu-viu que si, que no? Potser, de mica
en mica?
Avui prima al món el sistema econòmic
neoliberal, un corrent influent
en l’àmbit politicoeconòmic que propugna la mínima intervenció d'organismes
estatals sobre l'economia i la política, de mode que l’estat només cal que
garanteixi les llibertats individuals. D’aquest mode propugna:
1) Retirar
l’Estat del control i regulació dels mercat financers i del comerç exterior,
justificant l'assignació més eficient dels recursos, a nivell internacional.
2) L'estat
no ha de competir amb la iniciativa privada. Tots els serveis públics que també
ofereixi el sector privat s’han de privatitzar.
3) El dèficit
públic perjudica l'economia, perquè absorbeix:
- l’estalvi privat
- augmenta la inflació.
- disminueix la inversió privada
4) La protecció
social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són
negatives per al desenvolupament econòmic.
5) Regular
de directament el mercat de treball i que no ho facin organismes oficials. Així
s’arriba al un salari d'equilibri entre l’oferta i la demanda de treballadors,
desigual en cada lloc.
Davant d’un model tan agressiu, com és
possible que no qüestionem, de debò, aquest sistema econòmic?
Es que no ens adonem:
1) De les conseqüències
que aquest sistema aporta contra la distribució d’un treball digne per a
tothom, provoca majors desequilibris entre rics i pobres?
2) De les conseqüències
socials col·lectives?
3) Que el consum
desmesurat deshumanitza cap a la insatisfacció de l’ésser humà?
4) Que en el sistema
neoliberal tot queda diluït sense que hi hagi cap responsable? Perquè el poder
econòmic arriba a supeditar al poder polític, fent que el segon toleri i
“legalitzi” al primer.
Aquest fragment de
l’Evangeli és una invitació a reconèixer els nostres paràmetres econòmics des
del nivell individual, fins a la macroeconomia, no tant en els resultats
productius, només, sinó en el repartiment dels beneficis obtinguts, d’un mode
més equitatiu i solidari. Avui Jesús se’ns dirigeix a nosaltres, com va fer amb
el jove ric, ens mira i també ens diu: “Una cosa et falta ..., ven el que tens
i dóna-ho als pobres”
A nivell individual és qüestió
d’actuar cadascú en consciència. Cadascú hem de donar la nostra resposta.
Però també a nivell de
comunitats cristianes hem de ser capaços de denunciar totes aquelles situacions
que beneficiant-se de l’explotació de l’home contra l’home, de l’oblit cap els
més desafavorits o del mal ús dels recursos naturals, atemptin directament contra
la dignitat humana, en propi benefici.
Mn. Josep Maria Gómez del Perugia, Diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada