Diumenge 28 de durant l'any - 10 d'octubre de 2015


Mc 10, 17-30

Imaginem-nos l’escena. Un home anà corrent cap a Jesús i, -de genolls-, li fa la gran pregunta que a tots ens interessa: “Mestre bo, què haig de fer per posseir la vida eterna?”.
Tenim la resposta de Jesús. Imaginem-nos que ens la diu també a nosaltres participant de la mateixa pregunta. Ell ens diu: “Per què em dius bo? No hi ha ningú bo més que Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no donaràs fals testimoni, no estafaràs, honora el pare i la mare”.
L’home respongué: “Mestre, tot això ho he complert des de jove”.
Jesús mirant-nos de manera afectuosa, ens diu: «Una cosa et falta, marxa, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel, i després segueix-me”.
Aquell home, després de parlar amb Jesús posant en valor el compliment de la Llei, s’entristí perquè era molt ric i no s’avenia a renunciar a les seves riqueses, per això va marxar . I nosaltres què fem? També marxem? Ho donem tot als pobres i optem per Jesús? Anem fent la viu-viu que si, que no?  Potser, de mica en mica?
Avui prima al món el sistema econòmic neoliberal, un corrent influent en l’àmbit politicoeconòmic que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política, de mode que l’estat només cal que garanteixi les llibertats individuals. D’aquest mode propugna:
1)    Retirar l’Estat del control i regulació dels mercat financers i del comerç exterior, justificant l'assignació més eficient dels recursos, a nivell internacional.
2)    L'estat no ha de competir amb la iniciativa privada. Tots els serveis públics que també ofereixi el sector privat s’han de privatitzar.
3)    El dèficit públic perjudica l'economia, perquè absorbeix:
- l’estalvi privat
- augmenta la inflació.
- disminueix la inversió privada
4)    La protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
5)    Regular de directament el mercat de treball i que no ho facin organismes oficials. Així s’arriba al un salari d'equilibri entre l’oferta i la demanda de treballadors, desigual en cada lloc.
Davant d’un model tan agressiu, com és possible que no qüestionem, de debò, aquest sistema econòmic?
Es que no ens adonem:
1) De les conseqüències que aquest sistema aporta contra la distribució d’un treball digne per a tothom, provoca majors desequilibris entre rics i pobres?
2) De les conseqüències socials col·lectives?
3) Que el consum desmesurat deshumanitza cap a la insatisfacció de l’ésser humà?
4) Que en el sistema neoliberal tot queda diluït sense que hi hagi cap responsable? Perquè el poder econòmic arriba a supeditar al poder polític, fent que el segon toleri i “legalitzi” al primer.
Aquest fragment de l’Evangeli és una invitació a reconèixer els nostres paràmetres econòmics des del nivell individual, fins a la macroeconomia, no tant en els resultats productius, només, sinó en el repartiment dels beneficis obtinguts, d’un mode més equitatiu i solidari. Avui Jesús se’ns dirigeix a nosaltres, com va fer amb el jove ric, ens mira i també ens diu: “Una cosa et falta ..., ven el que tens i dóna-ho als pobres”
A nivell individual és qüestió d’actuar cadascú en consciència. Cadascú hem de donar la nostra resposta.
Però també a nivell de comunitats cristianes hem de ser capaços de denunciar totes aquelles situacions que beneficiant-se de l’explotació de l’home contra l’home, de l’oblit cap els més desafavorits o del mal ús dels recursos naturals, atemptin directament contra la dignitat humana, en propi benefici.



Mn. Josep Maria Gómez del Perugia, Diaca

Comentaris