Diumenge 29 de durant l'any - 18 d'octubre de 2015

Marc 10, 35-45

Els deixebles Jaume i Joan,  li demanen a Jesús de estar l’un a la dreta, i l’altre a l’esquerra, quant serà glorificat. Jesús els diu. “No sabeu què demaneu”.

Jaume i Joan busquen els primers llocs per estar al costat de Jesús; Jesús es queda sorprès. No han entès res del que Jesús els ha ensenyant. Els altres deixebles s’omplen d’indignació contra Jaume i Joan; l’ambició els divideix, s’enfronten entre ells per què encara son immadurs. A les hores els diu; Qui volguí ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.  Qui volguí ser gran que serveixi als seus germans. El fet es tan greu, que Jesús els reuneix; mireu els romans.

Jefes dels pobles i grans de la terra, els exploten i els oprimeixen, entre vosaltres no ha de ser així; Qui volguí ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui volguí ser el primer, ha de ser El esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir als altres,I a donar la vida com a preu de rescat per a tots els homes.

En la Comunitat de Jesús no hi ha lloc per al poder que oprimeix, mes be, hem de deixar lloc per al servei que dona vida. Jaume i Joan eren mot ignorants e imperfectes, no havien entès res del que Jesús els havia ensenyat.

Jesús vol el servei com a llei important de la Comunitat del deixebles, ha de ser una Comunitat sense poder, però amb autoritat, ja que l’autoritat ha de ser entesa com a servei. La vida neix del compromís envers el proïsme. Servir vol dir cuidar la part feble, servir vol dir cuidar als febles de les nostres famílies de la nostra societat.

Jesús passa pel sofriment i la mort abans de ser glorificat per Déu. El baptisme de Jesús es, per la seva banda, l’acceptació i la inauguració de la seva missió del Servidor sofrent. Es deixa comptar entre els pecadors. Ja és “l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món”; (Jn 1,29) ja anticipa el baptisme de la seva mort; ja ve a “completar tota justícia” (Mt 3,15), es a dir, se somet del tot a la voluntat del seu Pare; dóna el consentiment per amor a aquest baptisme de mort per la remissió dels nostres pecats.

Aquesta acceptació respon la veu del Pare que posa tota la seva complaença en el seu Fill. Els trets del Messies es revelen, sobretot, en els cants del Servidor. Aquests cants anuncien el sentit de la passió de Jesús, i indiquen la manera com difondrà l’Esperit per vivificar la multitud; no des de l’exterior, sinó esposant la nostra “condició d’esclau”. (Fl 2,7) Prenent damunt d’Ell la nostra mort, ens pot comunicar el seu propi Esperit de vida.

F. Josep Mª Cabanyes i Vilar Ocist