Diumenge 33 durant l'any - 15 de novembre de 2015


«MIREU LA FIGUERA I APRENEU-NE LA LLIÇÓ»

El final de l’any litúrgic ens convida a parar atenció al Crist de la glòria que s’apropa vers nosaltres. Cal estar atents al Crist que ve. Deixar-nos interpel·lar per la realitat i voler llegir-la tal com se’ns manifesta. «Mirem la figuera i aprenem-ne la lliçó».
Des d’aquesta observació hi sumem les mil maneres amb les que la Paraula de Déu, viva i eficaç, ens convida a entrar en diàleg amb nosaltres mateixos, amb els germans i amb Déu. No ens entenem aïlladament, ans el contrari, la nostra fe té un punt de recolzament important en la realitat en la que vivim i en aquells que configuren el nostre context vital més proper, aquells germans i germanes de tota condició, trajectòria, confessió i religió. La realitat és plural. La figuera viu en un context, tal com nosaltres vivim en una societat, de vegades massa ferida, massa llunyana de la fe, massa complicada, fins i tot, massa acomplexada.
Des d’aquesta combinació de realitat i Paraula de Déu, ens adonem que tot té un temps, un ritme, una cadència. La nostra existència com la figuera viu en el temps, i dóna els fruits quan arriba el seu temps. També l’ecumenisme viu en la història, no és una construcció del pensament, sinó un camí real, i encara més, irrevocable. Doncs, vet aquí, que el Crist s’apropa, i per tant serà urgent que preguem incessantment, sense angoixes ni freds de peus, perquè arribi el temps del bon fruit ecumènic, el temps de la unitat, el temps de la reconciliació, el temps de la misericòrdia. El temps necessari per aprendre la lliçó. Però, quina?
Massa divisions han ferit el cos de Crist. És ara el moment, en el silenci de la contemplació, fer un bon repàs de les paraules que ens ha adreçat Jesús, el Crist. És el moment per rescatar aquella petició tant serena i tant clara, «manteniu-vos en el meu amor». Ni més ni menys, que ens convé romandre actius en la pregària per acollir el fruit de la unitat entre els cristians. Una pregària que neix de la fe, el goig de la fe! Perquè és Déu qui fa créixer i qui fa fruitar la figuera, però som nosaltres els qui ens hem de preparar per saber reconèixer l’obra bella de Déu en nosaltres. L’ecumenisme és camí d’espera esperançada. Siguem dels qui «mantenint-nos» en l’amor que Déu ens té, ens veiem tots els cristians de les diverses confessions, mútuament acompanyats en la fe, l’esperança i la caritat.
Mirem la realitat, endinsem-nos en el misteri de la vida, i aprenguem la lliçó. Serà el bon Déu, i només Ell, el qui ens donarà el fruit de la unitat. Amén.


Daniel Palau Valero

prevere de sant Feliu de Llobregat

Comentaris