Diumenge 3 de Pasqua - 10 d'abril de 2016


La Pasqua, el pas del Senyor

Tota la cinquantena pasqual està dedicada a contemplar el misteri de mort i de vida revelat en Jesús, el Crist. Hi anem donant voltes, per penetrar-lo millor. I avui les lectures ens suggereixen aspectes importants.
Tot passa quan els deixebles tornen, per dir-ho així, a la seva vida de sempre, pensant haver perdut el seu Mestre. Tornar a la pesca, tornar a les xarxes de relacions anteriors, com si res no hagués passat. Es tornen a embarcar en el mar movedís i insegur. És de nit. De seguida s'adonen que no hi ha pesca, però tenen l'enteniment ofuscat i no són capaços de relacionar-ho amb l'absència de Jesús.
Tan bon punt clareja el dia, Jesús es fa present i els espera a la riba, dempeus, incommovible. Quina imatge meravellosa, en la seva simplicitat! I tot s'accelera: abundor i diversitat de pesca (alguns autors diuen que 153 era el nombre de totes les espècies de peixos conegudes a l'època), reconeixement per part del deixeble que Jesús estimava (l'amor és més agut per veure-hi), presses de Pere i la taula parada amb pa i peixos. De sobte «tots sabien que era el Senyor»: els seus ulls s'havien obert a la fe pasqual... Elements més que suficients per nodrir la fe de la comunitat en el seu Senyor que viu i l'alimenta.
Un cop hagueren menjat, segueixen les tres famoses preguntes a Pere, potser corresponents a les tres negacions. Sovint els traductors no diferencien els matisos del text original, on apareix un significatiu joc de dos verbs. De les tres vegades, en les dues primeres Jesús pregunta si Pere l'estima, amb el verb agapao. I Pere contesta que l'estima, amb el verb fileo. Tan sols a la tercera, Jesús canvia el verb i usa, com Pere,fileo. Potser llavors Pere s'adona de la diferència i contesta amb el verb agapao. Els dos verbs no són estrictament sinònims: agapao seria l'amor desinteressat i més noble, mentre que fileo seria l'amor d'amistat o amb connotació sexual. A la confessió amorosa gartuïta li correspon l'encàrrec de vetllar per la vida i la unitat del ramat, que, evidentment, continua sent de l'únic bon Pastor. I també tot allò que Pere haurà de passar si de debò «estima» el seu Mestre, després que haurà complert la seva paraula: akolouzei, «vine amb mi» o «acompanya'm» (no «segueix-me» com s'acostuma a traduir). «Anar amb el Senyor» és compartir el seu camí —que ja es preveu on anirà: «indicant amb quina mort...»—, tot donant-se per al bé del ramat sense escatimar esforços.
Això és el que retrata el llibre dels Fets, amb el testimoniatge decidit dels deixebles i l'alegria d'haver estat trobats dignes de patir pel nom de Jesús, l'Anyell degollat a qui la multitud de la visió apocalíptica rendeix homenatge, junt amb «el qui seu al tron». Són els fruits del pas del Senyor per les nostres vides i el nostre món.
Serà bo, doncs, que un cop pres aquest copiós aliment que se'ns ofereix avui a la taula de la Paraula, ens qüestionem personalment i comunitàriament fins a quin punt l'hem pogut pair, és a dir, fer-lo nostre i convertir-lo en vida abundant, perquè el pas del Senyor no resti infructuós en nosaltres ni en el nostre entorn.


Andreu Trilla




Comentaris