Diumenge 4 de Pasqua - 17 d'abril de 2016
Les meves ovelles escolten la
meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no
es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò
que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les
mans del meu Pare. Jo i el Pare som u (Joan 10, 27-30).
Ser u, aquest és el
repte, i és un repte complicat, no és pas senzill això d’unir-se, i solament
hem de mirar al nostre voltant per adonar-nos; ser u, ser tu i jo, ell i ella
una sola cosa, un sol sentir, un sol cos.
Com? Aquesta és la
pregunta, com podem ser u sinó no som iguals. Què ofereix unitat? Mentre llegia
aquest passatge no podia evitar recordar l’himne del Barça, i ho sé, no és
gaire ortodox, però això de tot el camp
és un clam era com una mena d’inspiració, perquè un clam és ser u, un clam
és que allò que hi ha de diferents en nosaltres acaba superat per allò que ens
uneix, i pensava, per què el cristianisme no pot ser un clam? Per què hi ha
massa que ens separa? Però, aleshores, no és important allò que ens uneix?
Jo i el Pare som u,
per què? Hi ha moltes respostes teològiques a aquesta pregunta, però hi ha una
resposta vivencial que pot ser la nostra inspiració, i és que ser u vol dir
compartir una identitat, una que supera les nostres diferències; així com el
Camp Nou pot cridar alhora: som un clam,
també el cristianisme pot cridar som filles i fills d’un mateix Pare, aquest ha
de ser el nostre crit, el crit que, identificant-nos amb el nostre Pare, ens fa
ser un clam davant la injustícia, davant la manca de misericòrdia, la corrupció
o la falta d’amor que pateix el nostre món.
No és que jo vulgui
superar les nostres diferències, aquestes hi són, i no és important, les
diferències no ens separen perquè allò que ens uneix és molt més fort: un Pare
que ens té a les seves mans, un Pare que ens ha donat al nostre Senyor i
salvador que és Jesús, un Pare i un Senyor que és el nostre pastor.
Escoltar Jesús vol
dir molt més que sentir les seves paraules, vol dir deixar que aquestes ens
transformin, ens canvií, facin en nosaltres una nova creació. Escoltar vol dir
deixar-se amarar per el canvi i la novetat de la resurrecció, que farà créixer
en nosaltres la imatge del nostre Déu, una imatge que es reflexa en aquella
identitat compartida que tu i jo tenim: ser fills del mateix Pare.
Pastora Marta López
Ballalta
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada