Diumenge 19 de durant l'any - 7 d'agost de 2016
Lc 12, 32-48
"No tingueu por ... el vostre Pare es
complau a donar-vos el Regne". Quin inici d'evangeli tan
esperançador. El nostre Pare ens dóna el Regne, però potser nosaltres haurem de
fer alguna cosa i no és quelcom fàcil: vendre
els béns i donar-los com almoina,
reunir-nos un tresor al cel i posar en ell el nostre cor.
Per a aconseguir-ho
hem d'estar alerta. El camí del cristià, del seguidor del Crist no és fàcil,
hem de vetllar per no caure en els perills de la nostra vanitat, del nostre
egoisme, per no creure'ns que nosaltres som els amos de la nostra vida deixant
Déu fora d'ella no obrint-li la porta del nostre cor.
Els versets 39 i 40
ens podem fer pensar que Déu és aquest lladre que ve en la foscor, sense que
nosaltres sapiguem quan, però també podem entendre que aquest lladre és el
diable que vol la nostra pèrdua, que vol endur-se el nostre tresor més gran, la
nostra amistat amb Déu.
Les paraules "el Fill de l'home vindrà a l'hora
menys pensada" al meu entendre no s'han de prendre com a una amenaça o
com a que Déu està vigilant-nos a veure quan ens pot agafar en una feblesa o en
una malifeta. Prou sap Déu de quina pasta estem fets! Per a mi es tracta d'una
invitació a la vigilància, a guardar aquest tresor que tenim, aquest Regne que
ens és donat de manera totalment gratuïta per Déu.
Però ... nosaltres
com Pere: Senyor, aquestes paraules són
per a nosaltres o per a tothom. De vegades no entenem, de vegades no volem
entendre ...
I Jesús continua les
seves paraules deixant-nos la missió de vetllar els uns pels altres, de
cuidar-nos els uns als altres. En les paraules següents de Jesús hi trobo un
missatge clar per a totes aquelles persones que dirigeixen les nostres
comunitats. Aquestes persones han de tenir molt clar (i crec que, en la majoria
dels casos, és així) que els càrrecs són sempre per al servei a la comunitat i
a les persones que la formen.
D'altra banda crec
que aquestes paraules són també per a tots els fidels, encara que no ocupin o
no ocupem càrrecs de responsabilitat, ja que Déu ens ha donat molt, ens ha
donat la seva Paraula (perquè la puguem conèixer), ens ha donat el seu Fill
(perquè el puguem seguir) ens ha donat el seu Regne (la salvació) i ens en
demanarà comptes.
Nosaltres no podrem
dir que no ho coneixíem, que no ho sabíem ... Tots i cadascú de nosaltres som
responsables d'acollir als nostres cors la salvació que Déu ens ofereix i
d'ajudar als nostres germans amb el nostre servei, cadascú des del lloc que
ocupa a la comunitat, ja que "Déu
demanarà molt d'aquells a qui ha confiat més".
Demanem per tots
nosaltres i pels dirigents de les nostres comunitats que tinguem sempre clara
consciència que la nostra missió és el servei als germans.
Mª Angustias
Rodríguez
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada