Diumenge 23 de durant l'any - 4 de setembre de 2016

Evangeli Lc 14,25-33

Déu Pare s’ha revelat en Jesucrist, eterna Saviesa,  de manera definitiva. Ell ens mostra el camí per fer front a l’instint desordenat, la força de les passions i la influència de l’ambient mundà que enterboleixen la nostra consciència. És un camí de lluita per copsar la llei natural que Déu ha gravat dins dels nostres cors. En la crida vocacional particular, cada u ha d’agafar la seva creu i seguir a Crist. Ell ens ha precedit en tot i seguir-lo implica renunciar a tancar-se en la tribu, en el clan, en la pàtria. La nostra única pàtria és el Cel, la nostra família s’amplia a tota la Humanitat, doncs tots som germans en Crist. Jesús amb les seves paraules no vol desestabilitzar l’ordre social, tan sols evidencia que quedar-se en aquestes afeccions afectives lliga i impedeix la fraternitat universal que ell ja està creant. D’aquesta manera, cal orientar totes les energies i tot el que es té cap al Regne, que ja actua en nosaltres, i posar a la seva disposició els dons. Que Ell mateix ens ha donat. El Regne és la torre que volem que estigui acabada i el treball comença identificant el que hem d’aportar per a la seva construcció. En definitiva, necessitem la il·luminació de l’Esperit de Saviesa per conèixer quin és el nostre paper a desenvolupar, quines són les capacitats que hem de posar a servei de Déu i dels germans. Amb la seva Saviesa, el Senyor ens ensenya a “comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor, i comprenguem que mil anys als vostres ulls són com un dia que va passar, una nit en blanc, i com l'herba que al matí floreix i per la tarda la seguen i s'asseca. Que la teva bondat, Senyor, baixi a nosaltres i faci pròsperes les obres de les nostres mans” (Salm 89).

Llic. Anna Moya Oller