Diumenge 25 de durant l'any - 18 de setembre de 2016

1Tim. 2, 1-8

Aquest text conté un missatge sorprenent: “Que tots els homes se salvin”. Vet aquí el designi de Déu. D’aquest designi ningú no ens en pot apartar, només nosaltres mateixos, nosaltres sí; som tan seriosament lliures que fins i tot podem refusar el designi de Déu. La comunitat cristiana, pregant els uns pels altres, aprofundint en el coneixement de Déu, exercint una conducta moral evangèlica, si més no, intentant-ho, ens ajudem a mantenir ben orientat el camí cap a la salvació per arribar al coneixement i al gaudi de la veritat, que és Déu mateix.

Lc. 16, 1-13 Pel que fa a l’evangeli tres punts de reflexió.

1r. El punt central que dóna sentit al conjunt. Hem de triar entre Déu i el diner. Sempre hem de partir d’una opció personal per Déu, o, el que és quasi el mateix, pel bé i per la justícia. Una opció amb dues possibilitats excloents l’una de l’altra: o Déu o el diner. O adorem Déu: que vol dir amor, solidaritat, entrega als altres, fins i tot pietat i pregària. O adorem el diner, que vol dir: poder, menyspreu de l’altre, egocentrisme, luxúria, extorsió del pobre. La primera opció té per resultat la pau interior i el creixement personal, la convivència harmònica i la pau social; la segona opció té per resultat el mal humor, la frustració, l’animalització personal, la coexistència malfiada i la violència social.

2n. No siguem ingenus. Jesús lloa l’administrador infidel no pas perquè estafi el seu amo, sinó perquè fa un ús astut del diner: es busca avaladors per a la vida eterna i aquests només són els pobres, els posseïdors del Regne de Déu. (Robin Hood?). El diner és malèfic quan deixa de ser un mitjà i esdevé una finalitat en ell mateix.

3r. Malgrat tot hem de ser fidels en tot. Persones de paraula en les coses menors perquè siguem fiables en les coses realment essencials.

Conclusions:

1ª  Pel que fa a la riquesa, tenim el deure moral greu de crear-ne i distribuir-la. Crear riquesa no és atresorar diners, especulant o estafant, crear riquesa és invertir temps i esforç en el desenvolupament del cos i de l’esperit de totes les persones. Hem de servir-nos de la riquesa enganyosa per fer-nos amics de Déu, per crear xarxes d’agraïment, d’amor i de pregària que ens avalin davant de Déu. Hem de ser servidors de Déu i fer ús de les riqueses en funció del servei a Déu, a través del servei als homes.

2ª Pel que al fa al moviment ecumènic val a dir que  només pot tirar endavant si tots mirem cap a Déu a través de Jesucrist i això vol dir mirar-nos els uns als altres amb una dinàmica d’amor i no pas amb una dinàmica de poder. No es tracta de ser més poderós sinó d’estimar més.

Mn. Josep Esplugas, prevere