Diumenge de Rams - 9 d'abril del 2017
Is 50, 4 - 7
4 El
Senyor Déu m'ha donat llengua de savi i un parlar que convenç, perquè amb la
paraula sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla per tal
que l'escolti i sàpiga parlar i convèncer.
5 El
Senyor Déu m'ha parlat a l'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere.
6 He
parat l'esquena a tots els qui que m'assotaven, i les galtes a aquells que
m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades.
7 Però
el Senyor Déu m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara
com una roca, i sé que no quedaré avergonyit.
Als creients, sovint ens passa que topem amb
dificultats, que no sols no sabem resoldre: se'ns fan massa feixugues o no trobem
la manera com plantar-los cara... Llavors, no se'ns acut cercar la saviesa del
nostre Pare Celestial, que tot ho pot i tot ho governa... No, no ho fem, perquè
ens refiem de la nostra "sagacitat", i deixem que la dificultat es
compliqui encara més, fins que arriba moment quan tot se'n va en orris. Però això
també ho veiem en els altres éssers humans en general, en diversos comportaments,
sobretot en el camp dels sentiments... i més encara en el de la política! Insensat orgull, el nostre!
No caldrà insistir que aquest capítol d'Isaïes
és l'anunci profètic del ministeri de nostre Senyor Jesucrist sobre l'obra del
seu sacrifici expiatori. Textos hi ha a l'Escriptura que ens parlen del
"Pacte" que, en els arcans de l'Eternitat, van segellar les persones
de la Trina Divinitat: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant; l'Absconditus Deus, per portar a terme l'obra
de la redempció dels seus escollits, i fer-los participants de la seva
naturalesa divina. (1 Pere 1, 18 - 21).
L'obra expiatòria que va dur a terme nostre
Senyor Jesucrist no tenia altra alternativa que el seu sacrifici en favor
nostre (Hebreus 9, 22). La seva mort era l'únic camí per a consumar la salvació
del seu poble: l'Israel de Déu (Gàlates 6, 16). El poble que ha estat escollit
entre tots els altres pobles, no un poble segons la carn, com avui és l'Estat
d'Israel. No és l'Israel carnal, sinó l'espiritual, al qual estan cridats tots
el humans, tant els uns com els altres (jueus i gentils). Sense diferència de
llinatge ni de nació. L'autor de l'epístola als Hebreus diu: "Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels
àngels, sinó dels descendents d'Abraham." (2, 16). ¿De quins àngels
parla? No pas dels àngels fidels, sinó d'aquells que a condemnació eterna foren
destinats per rebel·lió. Per això diu que vingué a socórrer els descendents d'Abraham,
el pare dels creients! Cal afegir, però, que no pel fet de ser fills d'Abraham
tots són considerats fills, sement, sinó que només en són els fills de la
promesa: "En Isaac et serà comptada
descendència...". I afirma l'Escriptura que la sement d'Abraham arriba
fins a nostre Senyor Jesucrist. "I
si nosaltres som de Crist, també descendència
d'Abraham som, i hereus de la
promesa." (Gàlates 3, 29).
Manel Alonso Figueres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada