Diumenge de Rams - 9 d'abril del 2017


Is 50, 4 - 7

4 El Senyor Déu m'ha donat llengua de savi i un parlar que convenç, perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla per tal que l'escolti i sàpiga parlar i convèncer.
5 El Senyor Déu m'ha parlat a l'orella, i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere.
6 He parat l'esquena a tots els qui que m'assotaven, i les galtes a aquells que m'arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades.
7 Però el Senyor Déu m'ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca, i sé que no quedaré avergonyit.

Als creients, sovint ens passa que topem amb dificultats, que no sols no sabem resoldre: se'ns fan massa feixugues o no trobem la manera com plantar-los cara... Llavors, no se'ns acut cercar la saviesa del nostre Pare Celestial, que tot ho pot i tot ho governa... No, no ho fem, perquè ens refiem de la nostra "sagacitat", i deixem que la dificultat es compliqui encara més, fins que arriba moment quan tot se'n va en orris. Però això també ho veiem en els altres éssers humans en general, en diversos comportaments, sobretot en el camp dels sentiments... i més encara en el de la política!  Insensat orgull, el nostre!

No caldrà insistir que aquest capítol d'Isaïes és l'anunci profètic del ministeri de nostre Senyor Jesucrist sobre l'obra del seu sacrifici expiatori. Textos hi ha a l'Escriptura que ens parlen del "Pacte" que, en els arcans de l'Eternitat, van segellar les persones de la Trina Divinitat: el Pare, el Fill i l'Esperit Sant; l'Absconditus Deus, per portar a terme l'obra de la redempció dels seus escollits, i fer-los participants de la seva naturalesa divina. (1 Pere 1, 18 - 21).

L'obra expiatòria que va dur a terme nostre Senyor Jesucrist no tenia altra alternativa que el seu sacrifici en favor nostre (Hebreus 9, 22). La seva mort era l'únic camí per a consumar la salvació del seu poble: l'Israel de Déu (Gàlates 6, 16). El poble que ha estat escollit entre tots els altres pobles, no un poble segons la carn, com avui és l'Estat d'Israel. No és l'Israel carnal, sinó l'espiritual, al qual estan cridats tots el humans, tant els uns com els altres (jueus i gentils). Sense diferència de llinatge ni de nació. L'autor de l'epístola als Hebreus diu: "Ell, de fet, no ha vingut a tenir cura dels àngels, sinó dels descendents d'Abraham." (2, 16). ¿De quins àngels parla? No pas dels àngels fidels, sinó d'aquells que a condemnació eterna foren destinats per rebel·lió. Per això diu que vingué a socórrer els descendents d'Abraham, el pare dels creients! Cal afegir, però, que no pel fet de ser fills d'Abraham tots són considerats fills, sement, sinó que només en són els fills de la promesa: "En Isaac et serà comptada descendència...". I afirma l'Escriptura que la sement d'Abraham arriba fins a nostre Senyor Jesucrist. "I si nosaltres som de Crist, també descendència  d'Abraham som,  i hereus de la promesa." (Gàlates 3, 29).



Manel Alonso Figueres

Comentaris