Divendres Sant - Sermó de les 7 paraules - 14 d'abril del 2017


“Avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43)

En la creu, un instrument de tortura, possiblement, un dels més cruels que ha inventat l’ésser humà, es fa realitat, aquella frase de Jesús als seus deixebles, mentre sopaven: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13, 1b). En la creu, es fa visible aquest “extrem” de la Misericòrdia de Déu, manifestada en la persona de Jesús, el nostre Senyor.

Al seu voltant, tot són tenebres, dos criminals l’acompanyen en aquest suplici, una gran gentada del poble mira “l’espectacle”, mentre, ens diu l’evangeli de Lluc, “les autoritats se’n reien dient: -Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!” (Lc 23, 35). Els soldats “l’escarnien”. Fins i tot un dels criminals penjat a la creu s’atreveix a injuriar-lo: ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres” (Lc 23, 39b).

També el món arribà al seu extrem, però en el pecat, desitjant anorrear tot vestigi d’aquest home que va gosar blasfemar: “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.” (Jn 10, 33). O, detingut, davant el Sanedrí: “Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.” (Lc 22, 69). Tot està tancat, en un mur profund d’odi, on la sang de l’Anyell es vessa, gota a gota, sense estalviar-se ni una, per complir plenament la voluntat del Pare. Aquí ressonen aquelles paraules de Joan Baptista: “Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món” (Jn 1, 29b).

I enmig de tanta desolació s’escolten unes paraules, de l’altre criminal, que després de renyar al seu company de la creu, s’adreça directament a Jesús: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.” (Lc 23, 42). És una frase, que sembla una pregària. No sabem res d’aquest home. L’evangeli l’anomena “criminal”. No sabem la seva història, però considerava just el seu càstig: “I nosaltres la sofrim justament (la pena), perquè rebem el que mereixen els nostres actes.” (Lc 23, 41). Només sabem els seus darrers moments, en un diàleg molt breu, però que capgirà radicalment el seu destí.  


En els darrers instants de la seva vida, aquest home, amb aquesta suplica, deixa obert el camí a la fe, no té res a perdre, s’abandona a Jesús que segurament el coneix una mica, sap de la seva vida, ha sentit parlar d’ell, doncs afirma: “Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.” El salm 139 (138), comença dient: “Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, tu saps quan m’assec i quan m’aixeco.” El Senyor veu el fons del seu cor i amb la seva mirada, adolorida pel terrible sofriment li respon: “En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.”, doncs la Misericòrdia del Senyor pot actuar en un cor penedit, encara que sigui en el darrer instant d’aquella vida embrutada pel pecat. I si aquesta Misericòrdia ja s’ha fet present a través de la fe, és un benaurat, que ja participa de l’herència eterna del Regne. Ara, s’ha obert el malfactor a la salvació del Senyor i, avui, doncs, pot entrar la seva Misericòrdia, que és redenció.

Som perdonats per Déu, reconciliats en el seu Amor. “Avui”, Divendres Sant, s’actualitza el sacrifici redentor. Hem estat rescatats, com es diu, a un preu molt alt. I és veritat.  “Avui”, evangèlics i catòlics preguem junts amb la Paraula de Déu, posant en el centre de la nostra meditació, la creu del Senyor. I és un goig, conviure junts, “avui”, en un intercanvi fratern, que ens ajuda a compartir i continuar creixent junts en la fe.

Senyor, dóna’ns, si és la teva voluntat, amb l’ajut de l’Esperit Sant, la força i la saviesa de la teva Misericòrdia, per discernir els millors camins i construir ponts de diàleg, perquè algun dia sigui possible, es faci realitat, l’avui etern de la plena comunió entre tots els cristians.  


Xavier Artigas
Divendres Sant – Seu d’Ègara. Sant Pere (Terrassa)



Comentaris