Divendres Sant - Sermó de les 7 paraules - 14 d'abril del 2017
“Avui seràs amb mi al paradís” (Lc 23,43)
En la creu, un
instrument de tortura, possiblement, un dels més cruels que ha inventat l’ésser
humà, es fa realitat, aquella frase de Jesús als seus deixebles, mentre
sopaven: “Ell, que havia estimat els
seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Jn 13, 1b). En la creu,
es fa visible aquest “extrem” de la Misericòrdia de Déu, manifestada en la
persona de Jesús, el nostre Senyor.
Al seu voltant,
tot són tenebres, dos criminals l’acompanyen en aquest suplici, una gran
gentada del poble mira “l’espectacle”, mentre, ens diu l’evangeli de Lluc, “les autoritats se’n reien dient: -Ell que
va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu,
l’Elegit!” (Lc 23, 35). Els soldats “l’escarnien”.
Fins i tot un dels criminals penjat a la creu s’atreveix a injuriar-lo: ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu
mateix i a nosaltres” (Lc 23, 39b).
També el món arribà
al seu extrem, però en el pecat, desitjant anorrear tot vestigi d’aquest home
que va gosar blasfemar: “No et volem
apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et
fas Déu.” (Jn 10, 33). O, detingut, davant el Sanedrí: “Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu
totpoderós.” (Lc 22, 69). Tot està tancat, en un mur profund d’odi, on la
sang de l’Anyell es vessa, gota a gota, sense estalviar-se ni una, per complir
plenament la voluntat del Pare. Aquí ressonen aquelles paraules de Joan
Baptista: “Mireu l’Anyell de Déu, el qui
lleva el pecat del món” (Jn 1, 29b).
I enmig de
tanta desolació s’escolten unes paraules, de l’altre criminal, que després de
renyar al seu company de la creu, s’adreça directament a Jesús: “Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu
Regne.” (Lc 23, 42). És una frase, que sembla una pregària. No sabem res
d’aquest home. L’evangeli l’anomena “criminal”. No sabem la seva història, però
considerava just el seu càstig: “I
nosaltres la sofrim justament (la pena),
perquè rebem el que mereixen els nostres actes.” (Lc 23, 41). Només sabem
els seus darrers moments, en un diàleg molt breu, però que capgirà radicalment
el seu destí.
En els darrers
instants de la seva vida, aquest home, amb aquesta suplica, deixa obert el camí
a la fe, no té res a perdre, s’abandona a Jesús que segurament el coneix una
mica, sap de la seva vida, ha sentit parlar d’ell, doncs afirma: “Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.” El
salm 139 (138), comença dient: “Senyor,
has penetrat els meus secrets i em coneixes, tu saps quan m’assec i quan
m’aixeco.” El Senyor veu el fons del seu cor i amb la seva mirada,
adolorida pel terrible sofriment li respon: “En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.”, doncs la
Misericòrdia del Senyor pot actuar en un cor penedit, encara que sigui en el
darrer instant d’aquella vida embrutada pel pecat. I si aquesta Misericòrdia ja
s’ha fet present a través de la fe, és un benaurat, que ja participa de
l’herència eterna del Regne. Ara, s’ha obert el malfactor a la salvació
del Senyor i, avui, doncs, pot entrar la seva Misericòrdia, que és
redenció.
Som perdonats
per Déu, reconciliats en el seu Amor. “Avui”, Divendres Sant, s’actualitza el
sacrifici redentor. Hem estat rescatats, com es diu, a un preu molt alt. I és
veritat. “Avui”, evangèlics i catòlics
preguem junts amb la Paraula de Déu, posant en el centre de la nostra
meditació, la creu del Senyor. I és un goig, conviure junts, “avui”, en un
intercanvi fratern, que ens ajuda a compartir i continuar creixent junts en la
fe.
Senyor,
dóna’ns, si és la teva voluntat, amb l’ajut de l’Esperit Sant, la força i la
saviesa de la teva Misericòrdia, per discernir els millors camins i construir
ponts de diàleg, perquè algun dia sigui possible, es faci realitat, l’avui
etern de la plena comunió entre tots els cristians.
Xavier Artigas
Divendres Sant –
Seu d’Ègara. Sant Pere (Terrassa)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada