Diumenge 25 de durant l'any - 24 de setembre del 2017



Mateu 20, 1 - 16

"Perquè el Regne del Cel és semblant a un home, pare de família, que de bon matí va sortir a contractar obrers per treballar a la seva vinya...".

Vet aquí una paràbola de Jesús, transcrita només per l'evangelista Mateu, ja que els altres tres no l'esmenten en els seus respectius textos. El missatge d'aquesta paràbola pot semblar que ens porti a considerar-la com el relat d'una gran injustícia, i no pas d'un exem-ple d'equanimitat. És evident que no volem, ni ens passa pel cap, titllar el Mestre d'home fred, insensible a les necessitats de la gent... Però, entrem-hi, i vegem què diuen les seves paraules...

L'evangelista Mateu ens diu que el Regne del Cel és semblant a un terratinent, que va sortir de casa seva a trenc d'alba a fi de llogar jornalers per treballar a la seva vinya. I veiem, pel tracte que va fer amb els quatre grups que hi van concórrer, que els pactes eren imprecisos llevat del que va fer amb els primers contractats: un denari al dia.*

Després de llogar aquests pagesos, encara en va anar a cercar més...

El segon grup, el de mig matí, fou aquell que en va tenir prou amb un: "Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just." I així ho van fer... Però, fixem-nos-hi que ni tan sols van tractar de diners, com va fer amb els primers contractats.
"Cap a migdia i cap a mitja tarda, l'amo, va sortir de casa una altra vegada i va fer el mateix."
"Encara va sortir a l'hora onzena, cap al final de la tarda; en va trobar d'altres i els digué: Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res? Ells li responen: És que ningú no ens ha llogat. Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya.

Arribat el vespre, va ser el moment de cridar els treballadors perquè cobressin el jornal que els pertocava.  

* Un denari era l'import que cobrava un jornaler per la labor realitzada al llarg d'un dia al servei d'un terratinent, o d'una altra mena de feina contractada.


No ens penséssim pas que la paga per la feina secular ve a ser com l'entrada franca a la glòria, en el regne que Déu ha preparat per als seus redimits i alliberats de la condemnació**. Si hi ha algú que ho hagi arribat a pensar-ho alguna vegada, i a creure-s'ho, ens cal dir que està molt i molt equivocat. Aquí, la paràbola no ens ensenya pas que hi hagi uns mèrits que puguin ni tan sols assemblar-se, i encara menys, igualar els de Nostre Senyor Jesucrist, l'Anyell de Déu que fou immolat per a la nostra redempció. Cap esforç, mèrit, sacrifici o penitència amb la finalitat al·ludida és estimable als ulls de Déu.

Voldríem destacar alguns punts que ens mouen a analitzar la naturalesa humana, sempre amb taques de malícia, d'enveja, de parcialitat... Qui de nosaltres no aixecaria la veu veient que uns han estat afavorits per la bona voluntat del "senyor de la vinya", mentre que uns altres, que han hagut de suportar la calor d'aquells paratges de la Palestina d'aleshores, han suat d'allò més. I no pensaven, aquests, que ells tenien feina molt més sovint que aquells altres que, tot i haver estat amb paciència, veient passar les hores, s'han d'agafar a només poder treballar una hora, i amb la ràbia que només cobrarien "potser" una dotzena part d'allò que els de primera hora tindrien el salari complet (1 denari).  La bondat de l'amo va posar les coses al seu lloc, i la tendresa del seu cor va ser providencial per afavorir els que, en una altra circumstància, se n'haurien tornat cap  a casa seva cansats d'esperar tot el dia una oportunitat de feina i, més terrible encara, sense haver guanyat cap diner perquè la família pogués mitigar la fam.
                                                                              
Manel Alonso Figueres
                                                                                                                    



** Hem sentit alguna vegada de gent que pensa que té la salvació que és en Crist, perquè sempre ha estat una persona que s'ha escarrassat per treballar i treballar en pro de la seva família...


Comentaris