Diumenge 1 d'Advent - 3 de desembre de 2017
Isaïes
63: 16b - 17. 19b
Tu, Senyor, ets el nostre
pare; des de sempre, el teu nom és "Redemptor Nostre".
Oh, si esquincessis el cel i
baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes!
Isaïes
64: 2b - 7
Baixaries, i les muntanyes es
fondrien davant teu. / Mai no s'ha sentit a dir; cap orella no ha sentit, ni
cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien
en ell! /
Però ara has colpìt els qui
amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t'has irritat i
nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació.
/
Tots som ara com gent impura,
les nostres bones obres són com una roba tacada d'impureses. Ens hem marcit com
la fulla caiguda, i les nostres culpes se'ns emporten com el vent. /
Ningú no invoca el teu nom ni
es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens
fonguem per les nostres culpes. /
Però malgrat tot, Senyor, tu
ets el nostre pare. Nosaltres som l'argila, i tu, el terrisser: tots som obra
de les teves mans.
Creients hi ha que poden exclamar-se amb les
paraules que el profeta expressa en els versets copiats del capítol 63. ¿Oi que
ens hem trobat en alguna ocasió, o força més vegades i tot, que ens sentim
desesperats, amb la sensació de no tenir ningú que ens conforti, perquè se'ns
fica una buidor al nostre cor, que s'apodera de nosaltres i ens anul·la? És un
pes, no de confiança sinó de disgust i de desconsol! Talment com si no
tinguéssim ningú al món al qual fer arribar la nostra veu i expressar-li la
nostra pena... I, per una altra banda, sabem que tenim, no un redemptor sinó El
Nostre Redemptor. L'únic i veritable redemptor, el bon pastor, aquell que dona
la vida per les seves ovelles... I com ens cal, aleshores, la crida al nostre
Senyor i Salvador! Crec que és obligat de citar les paraules del patriarca Job,
que trobem en el seu llibre: 19, 25 : "Però jo sé que el meu redemptor viu, que s'alçarà de la pols i em farà
de fiador." N'hem d'estar, doncs, molt i molt confiats i agraïts pel
nostre Senyor i Salvador, perquè ell respon per nosaltres, i té cura de
nosaltres. Desconèixer l'obra mitjancera de Jesucrist en la redempció dels
creients és senyal de no haver-lo conegut com a salvador personal propi, i ni
tan sols com a coautor partícep del pla de salvació de la Humanitat, el pla que
havia estat ja forjat abans de la fundació del món, en el Consell de la Trina
Divinitat.
Ve a tomb, doncs, recordar allò que ens diu
Jesús quant a la certesa de la nostra unió amb ell. I tant que hem de tenir la més absoluta
confiança en Jesús! Perquè ell va posar una vegada la seva vida per nosaltres.
Ningú l'hi prenia, ja que ell la posava de si mateix. Tenia tot el poder de
posar-la a favor nostre i de treure-la, però no va fer res per estalviar-la,
sinó que la lliurà en favor nostre per a la nostra salvació. Ell, el bon
pastor, ens diu l'evangelista Joan, posant en boca de Jesús aquestes paraules: "Jo soc el bon pastor, el bon pastor posa la
seva vida per les ovelles, [....] de la mateixa manera que el Pare em coneix,
jo també conec el Pare, i poso la meva vida per les ovelles. [...] Per això el
Pare m'estima, perquè jo poso la meva vida per tornar-la a prendre. Ningú no me
la pren, sinó que jo mateix la poso. Tinc potestat de tornar-la a agafar.
Aquest és el manament que he rebut del meu Pare."
Manel Alonso Figueres
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada