dissabte, 2 de desembre de 2017

Diumenge 1 d'Advent - 3 de desembre de 2017


Isaïes 63: 16b - 17. 19b    
Tu, Senyor, ets el nostre pare; des de sempre, el teu nom és "Redemptor Nostre". 
Oh, si esquincessis el cel i baixessis! Al teu davant es fondrien les muntanyes!

Isaïes 64: 2b - 7
Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu. / Mai no s'ha sentit a dir; cap orella no ha sentit, ni cap ull ha vist mai un altre Déu, fora de tu, que afavorís així els qui confien en ell! /
Però ara has colpìt els qui amb goig obraven el bé i es recordaven dels teus camins. Tu t'has irritat i nosaltres ens hem desviat, per més que seguir-te era sempre la nostra salvació. /
Tots som ara com gent impura, les nostres bones obres són com una roba tacada d'impureses. Ens hem marcit com la fulla caiguda, i les nostres culpes se'ns emporten com el vent. /
Ningú no invoca el teu nom ni es desvetlla per recórrer a tu. Ens amagues la teva mirada i permets que ens fonguem per les nostres culpes. /
Però malgrat tot, Senyor, tu ets el nostre pare. Nosaltres som l'argila, i tu, el terrisser: tots som obra de les teves mans.

Creients hi ha que poden exclamar-se amb les paraules que el profeta expressa en els versets copiats del capítol 63. ¿Oi que ens hem trobat en alguna ocasió, o força més vegades i tot, que ens sentim desesperats, amb la sensació de no tenir ningú que ens conforti, perquè se'ns fica una buidor al nostre cor, que s'apodera de nosaltres i ens anul·la? És un pes, no de confiança sinó de disgust i de desconsol! Talment com si no tinguéssim ningú al món al qual fer arribar la nostra veu i expressar-li la nostra pena... I, per una altra banda, sabem que tenim, no un redemptor sinó El Nostre Redemptor. L'únic i veritable redemptor, el bon pastor, aquell que dona la vida per les seves ovelles... I com ens cal, aleshores, la crida al nostre Senyor i Salvador! Crec que és obligat de citar les paraules del patriarca Job, que trobem en el seu llibre: 19, 25 : "Però jo sé que el meu redemptor viu, que s'alçarà de la pols i em farà de fiador." N'hem d'estar, doncs, molt i molt confiats i agraïts pel nostre Senyor i Salvador, perquè ell respon per nosaltres, i té cura de nosaltres. Desconèixer l'obra mitjancera de Jesucrist en la redempció dels creients és senyal de no haver-lo conegut com a salvador personal propi, i ni tan sols com a coautor partícep del pla de salvació de la Humanitat, el pla que havia estat ja forjat abans de la fundació del món, en el Consell de la Trina Divinitat.  
Ve a tomb, doncs, recordar allò que ens diu Jesús quant a la certesa de la nostra unió amb ell.  I tant que hem de tenir la més absoluta confiança en Jesús! Perquè ell va posar una vegada la seva vida per nosaltres. Ningú l'hi prenia, ja que ell la posava de si mateix. Tenia tot el poder de posar-la a favor nostre i de treure-la, però no va fer res per estalviar-la, sinó que la lliurà en favor nostre per a la nostra salvació. Ell, el bon pastor, ens diu l'evangelista Joan, posant en boca de Jesús aquestes paraules: "Jo soc el bon pastor, el bon pastor posa la seva vida per les ovelles, [....] de la mateixa manera que el Pare em coneix, jo també conec el Pare, i poso la meva vida per les ovelles. [...] Per això el Pare m'estima, perquè jo poso la meva vida per tornar-la a prendre. Ningú no me la pren, sinó que jo mateix la poso. Tinc potestat de tornar-la a agafar. Aquest és el manament que he rebut del meu Pare.
   
 Manel Alonso Figueres


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada