Diumenge 3 d'Advent - 17 de desembre del 2017

A Joan Baptista Déu l’envia com testimoni de la llum perquè comuniqui allò que a ell el fa viure i per això transmet als qui se li acosten aquesta confiança que ell té en Déu d’una manera senzilla i humil.

Ell fa experiència i dóna testimoni de la proximitat salvadora de Déu.  Aquesta és una comunicació natural entre Déu creador i les criatures perquè les promou a l’existència i  les sosté permanentment en la mateixa.  Una comunicació de Déu que esdevé total en el Messies elegit, sobre qui reposa la plenitud de la divinitat d’una manera única, que no es repetirà mai més.

Amb la vinguda del Messies, arriba el temps de la Bona Nova, el temps de l’abundància.  L’Esperit del Senyor és dóna generós i ungeix amb el seu amor tot aquell qui ho desitja i s’hi disposa.

El nostre entorn necessita testimonis que parlin de Déu i que contagiïn confiança en Ell com ho feia el Baptista, obrint-li el camí enmig del poble. Ens fan falta testimonis de la llum enmig de la foscor dels nostres temps.

Sentim-nos enviats com Joan al cor de la nostra societat, del nostre entorn, per donar testimoni a tantes persones de bona voluntat que busquen i no troben una llum que els porti la joia i esperança.  Déu no ens deixa mai de cridar i de demanar-nos que el nostre cor sigui el lloc d’ acollida de totes aquelles persones que se senten soles, abandonades a la seva sort.  Portant l’alegria, el consol, la companyia o donant si més no una paraula d’ànim i d’esperança, ajudant a sortir de la precarietat, de la por o de la desconfiança per que tinguin una vida més digne. Aquesta ha de ser la nostra aportació cap els nostres germans per aplanar el camí del Senyor.  Aquell que ajuda a vèncer el mal i a dissipar tota tristesa.

Siguem doncs testimonis i missatgers de l’alegria veritable d’aquell qui és tan gran que “jo no sóc digne de deslligar-li la corretja del calçat”.  Només Ell pot salvar-nos d’una vida sense sentit, d’una vida de neguit i irritació, d’una vida d’aïllament en nosaltres mateixos.  Ell ve a renovar-ho tot i a portar pau als cors.

                                            Pere Pujol Pons