Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep - 31 de desembre del 2017


Gn 15, 1-6; 21, 1-3                 Ps 102, 1-6.8-9           R/. 102,7a.8a
Hb 11, 8.11-12.17-19
Lc 2, 22-40
Dintre de les festes de Nadal, la litúrgia catòlica-romana ens presenta avui l'exemple de la família de Natzaret, la família de Jesús. La humanitat de Jesús és una humanitat plena (“en tot igual com nosaltres, llevat del pecat”) i necessitava una família per a ésser educat, alimentat, estimat... Una família excepcional, perquè pare i mare eren els millors models de fe, d'esperança i d'amor, tal com hem anat veient en les lectures de les festes ja passades.
L'evangeli ens presenta els pares de Jesús complint la llei pel que fa referència al rescat del primogènit. Una antiga tradició religiosa de l'Orient obligava a oferir a Déu en sacrifici el fill primogènit, però el Déu d'Israel refusava aquesta pràctica bàrbara i la llei prescrivia un sacrifici de rescat pel primogènit; en el cas de famílies pobres, que és el cas de Josep i Maria, n'hi havia prou amb un parell de tórtores. I això és el que anaren a fer a Jerusalem, a complir la llei i a donar testimoni de fidelitat a Déu. En el fons d'aquesta pràctica hi ha un ensenyament important: els fills no són propietat dels pares. Són de Déu, els pares els han de criar i educar; han d'estimar-los, en definitiva, amb aquell amor que ajuda els fills a copsar l'amor de Déu. Un amor que respecta i educa la llibertat, com l'amor que Déu ens té.
En un altre aspecte, cal que pensem que nosaltres, l'Església en sentit ampli, és a dir els cristians de totes les confessions, som la família de Jesús. Recordem la seva afirmació: "Els qui compleixen la paraula de Déu són la meva mare i els meus germans". Per això cal que ens estimem entre nosaltres amb l'estil d'amor de què parlàvem abans: amb respecte i amb solidaritat, però també és necessari que aquesta actitud no resti tancada als creients només. La nostra família, amb tants encerts i també amb tants errors, ha de ser una família oberta a tothom, cordial i acollidora.
En un sentit més limitat la comunitat celebrativa també una família. Hi convivim gent de totes les edats i condicions. Ens ocupem de l’educació dels infants i joves, parem atenció als ancians i també a les persones en dificultats econòmiques o personals, mantenim relacions amb els parents de la comunitat veïna, tenim cura del manteniment i de la millora de les instal·lacions. Celebrem els esdeveniments de la família, tant els joiosos com els tristos, participem en les celebracions de la família més ampla: el conjunt de la pròpia confessió o l’Església sencera. Mantenim la relació convenient amb altres institucions religioses i cíviques.
Demanem al Senyor la gràcia de tenir una actitud d'amor obert i generós, no pas possessiu i interessat, perquè la bona nova de Jesús sigui creïble i augmenti el nombre de persones que es decideixen a seguir-lo i també augmenti l’amor i la confiança entre els cristians de totes les denominacions.


Mn. Josep Esplugas

Comentaris